Mai no he volgut escriure sobre tu, per què tot i que sempre he sabut que estaves ací, no volia mirar-te, no gosava anomenar-te, per què tard o d’hora t’havies d’emportar allò que més estime. Si bé tu no pots evitar-ho, ser ací, amb nosaltres, i ser qui s’encarrega d’aquesta feina que no voldria fer ningú, s’ha de tindre valor per tindre una feina que trenca cors, però jo no crec que en tingues, de valor, doncs no tens por: tu, a diferència de nosaltres, no te n’has d’anar, tu sempre hi seràs, i nosaltres et veurem sols una vegada.
Ja fa temps que has anat emportant-te gent del meu costat, ja fa temps que a causa teua tinc el cor tocat, i fa temps que he hagut de reaccionar i pensar com vull continuar el camí, ja que no tinc forma de saber quan arribaré a tu, i la manera de caminar ha de ser la meua, la que a mi em faça feliç, tot i que de tant en tant hauré de patir pena.
Ara em sent més a prop teu, has vingut a prop meu més d’una vegada, a endur-te gent que estimava, i a poc a poc t’has anat tornant Companya, Companya de camí, que silenciosa apareixes i desapareixes per les revoltes de les sendes que els vius transitem, i et quedes en els records dels qui se n’han anat amb tu, esdevens una presència perenne. Has vingut i no te n’aniràs, fins al dia que vingues per última vegada i serem companyes les dues, seré jo la que camine amb tu.
Sols espere que eixe dia t’assembles una mica a eixa Mort del Pratchett, a la que li agraden els gatets.
De negre vaig, altra volta,
de negre i no és a treballar,
de negre vaig i és per dol:
avui he hagut de viatjar,
avui m’he vestit de negre
i no estava planejat.
T’he anat a veure, i no estaves,
sols amb records m’he trobat,
s’ha apagat la teua flama,
i el teu cos has deixat,
perquè l’honrem amb exèquies,
i et puguem acomiadar.
S’han encés les memòries,
han pres valor els records.
De negre anem, amb cares llargues,
el cor al puny, emocionats,
a dir-te adéu, a acomiadar-te,
a veure’t marxar en pau.
Imatges de Paul Kidby
Música recomanada: El xiprer, de Joan Colomo
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
enigma menor 
Bonica reflexió i meravellós poema. Un abraç!!
M'agradaLiked by 1 person
Gracietes Vane, ja feia temps que li fugia pero tard o d’hora havia de fer-la. Besets!
M'agradaM'agrada
no et conec, però per casualitat he encès el foc,comença a refrescar i per casualitat he punxat la teua *blogg, dóna gust llegir-te, sense presses, sense ganes, però incites a seguir……..*poesia, *lirica memòries, alguna cosa que en aquests temps costa veure………m’agrada.
M'agradaLiked by 1 person
Hola Juan Antonio, moltes gràcies pel teu comentari, si ja és poca la gent que llegeix avuí en dia poesia i blocs com aquest, són molts ménys els que s’animen a deixar un missatge i alegra molt el cor tenir unes paraules de retorn, m’anima a esmolar les llapisseres i trobar el moment per a ordenar idees i paraules per a traure a la llum els projectes pendents i els nous. Si vols pots seguir-me a través del Facebook en @enigmamenor, on comparteix cada nova publicació i de tant en tant alguna de les antigues. No deixes d’escoltar també la música recomanada, quasi totes les publicacions tenen una cançó enllaçada que te alguna relació. Una abraçada.
M'agradaM'agrada