Mentrestant…

Mentrestant…

T’has quedat a casa, 

forçosament, t’han obligat, 

potser tens por, 

potser tens temps a aprofitar, 

potser el temps és un regal  

per a estar amb els teus, 

o per a aprendre a estar amb tu mateix. 

Potser la teua llista va minvant: 

això estava trencat, ho has arreglat; 

has rescatat receptes que no feies; 

i n’has apuntat de noves per provar; 

has netejat i organitzat la teua vida, 

buscant més fem per a poder tirar; 

has descansat, has fet la migdiada, 

i t’has posat a fer esport. 

Vespres de cine i sèries, nits de teatre, 

concerts en vídeo i nous documentals, 

jocs en línia, de taula o de cartes, 

devores versos i novel·les al sofà, 

amb tot això ocupes les hores 

 que potser no pots passar somiant.  

Has tret els records dels calaixos, 

llegeixes fins i tot les instruccions,

i mentrestant, la quarantena va allargant-se, 

et falten amistats i familiars, 

i trobes temps per a tornar a enamorar-te, 

si tens a qui estimaves al costat, 

o has fet tantes videotrucades, 

que ja ni gastes el whatsapp, 

i promets celebrar dues mil vint voltes, 

quan tornes a poder eixir al sol. 

Mentrestant a fora,

vinguda és ja la dolça primavera,

sense vergonya trauen el cap les flors,

Mentrestant, a fora, respira a fons la terra

i els animals salvatges celebren fora dels seus caus.

Alliberaments.

Alliberaments.
Il·lustració de Laura Hyde Supertramp

T’estimaràs sobre totes les coses. 
 
No diràs el nom de cap lluitadora en va. 
 
Santificaràs el vuit de Març. 
 
Honraràs la teua independència. 
 
No mataràs els desitjos. 
 
No faràs burla dels somnis. 
 
No furtaràs les il·lusions. 
 
No diràs que no pots, ho intentaràs i ho aconseguiràs. 
 
No consentiràs pensaments de culpa. 
 
No desitjaràs no ser qui ets. 
 
No arriscaràs la salut per cànons de bellesa. 
 
Estimaràs el teu cos. 
 
Escoltaràs al teu cor. 
 
No gosaràs obeir cegament. 
 
No demanaràs permís. 
 
No permetràs cap violència. 
 
Exigiràs un tracte igualitari. 
 
I el donaràs. 
 
Viuràs obertament les emocions. 
 
Agrairàs l’estima. 
 
Decidiràs com viure la teua vida. 
 
Respectaràs el teu ritme. 
 
Perdonaràs les teues errades. 
 
T’alçaràs si caus. 
 
Agrairàs cada lliçó apresa. 
 
No prejutjaràs. 
 
No negaràs el feminisme, 
 
el defensarás i el practicaràs. 
 
Et manifestaràs pels drets igualitaris. 
 
Educaràs en la igualtat. 
 
Empatitzaràs. 
 
Llegiràs, escoltaràs i miraràs les obres d’altres dones. 
 
Et nodriràs del seu coneixement. 
 
T’alliberaràs de pressió moralitzant. 
 
Et responsabilitzaràs dels teus orgasmes. 

Seràs lliure d’estimar qui vulgues. 
 
Compartiràs la teua saviesa. 
 
Animaràs a les teues germanes. 
 
Practicaràs la sororitat. 
 
T’inspiraràs en altres dones. 
 
Sobreviuràs a la foguera. 
 
Seràs lliure i compromesa. 
 
Miraràs sempre endavant. 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Amb compte!

No d’éssers mitològics, no,
d’escatològics,
s’està omplint el món.

Sangoneres!

Mengen versos per l’esquerra,
caguen màsters per la dreta,
fan nius sense llicència.
Gavines verdes, de bec ataronjat,
empolsinat.
Vampírics quimeristes,
que arrasen els camps,
i fan malbé les collites de la memòria.

Aneu amb compte, sols saben clacar mentides!
Aneu amb compte, són gurtelianament mortífers!


Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Pluja en Haikus

Pluja en Haikus

No mirar al cel?

Peixera nuvolada…

Impossible!

 

El vent enlaira,

una estora de fulles,

es torna màgica.

 

Una tempesta,

rajos i trons esclaten,

el cel plora.

 

Del cel plou aigua

el terra s’arremulla,

el sol s’amaga.

 

Els núvols neden

després de la tempesta

a la peixera.

 

La llum  esclata

en un arc de colors

rere la pluja.

 

S’obri la porta, 

batega el cor content

la llum s’endinsa.

 

Renaix el sol,

paleta de colors

al teu capvespre.

 

Llicència de Creative Commons

Benissa

Benissa

Els teus carrers em pertanyen,

meua és la teua gent,

vindre a tu és vindre a casa,

tornar a les meues arrels.

 

Ací floreixen idees,

ací és més tranquil el temps,

el teu aire dóna ales

a somnis i pensaments.

 

Més color té la teua festa

que l’arc de Sant Martí,

i més somriures i música

que les cançons dels xiquets.

 

Ets als records d’infantesa,

ets un desig present,

ets una càlida abraçada,

ets, del meu cor, els batecs.

 

Imatge de Capçalera: Vista de Benissa, cedida per Visa (Vicent Bertomeu).

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Pas a la tardor

Pas a la tardor

 

Un pas darrere l’altre enmig de la foscor
silenciosa i nocturna.
Dorms.
Dormiu tots, o quasi tots.
Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn,
alguns veurem les primeres llums,
sentirem el primer calfred
quan ens acarone el primer bufit
d’aire tardorenc,
sentirem la veu del vent
que canta himnes nocturns
i secrets,
i la pluja que dansa al vent,
i la dansa de les primeres fulles
emprenent el vol cap a la rerevera,
plomes arbòries que s’allunyen de l’estiu,
obrint pas a la nova edat de l’any.

Imatge de capçalera dels alps a Vénosc, França, editada amb Prisma. Cecília Berenguer Moragues.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Maquillatge

Maquillatge

 

És un malentés.

No volia dir això.

No és això el que volia fer.

Però ho ha fet.

Diu que no ho tornarà a fer.

I ha dut un ramell.

Està penedit.

Ha plorat.

Està patint.

I tu t’has maquillat,

i no és per a estar bonica…

 

Imatge: Xoniselfie de festes  n.2 amb filtre Cartoon de Comica. Cecília Berenguer Moragues

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons