Beuratge porpra.

Beuratge porpra.

Buscant en un llibre vell de beuratges i pocions,
he trobat un vell remei tret de l’ombra de la història,
on enclotaren a dones que caldria cobrir de glòria.
Contra tots els arguments absurds a les discussions,

contra control i aïllament, contra tristesa i dolor,
contra les llacunes que s’han fet a la memòria,
contra la conducta quan és discriminatòria,
contra la por, contra colps, contra blaüres i malsons.

A un morter posaràs estams de flor de safrà,
de la pruna trau la carn i els pètals de la violeta,
de l’espígol cítrics grans, i suc de taronges de sang.

Pots afegir mores, col llombarda o albergines,
suc de raïm negre, figues, mirtils o granadilles,
un gram d’esperit de lluita i dos d’aspres veritats,

endolceix amb l’estima de dones que et fan costat;
remena, barreja i passa-ho per un sedàs morat,
vessau a un got o a una tassa, es beu calent o gelat.

Quan begues aquest beuratge notaràs la calentor
que et dona l’amor propi i el respecte de tothom,
la vista tindràs més clara, la veu s’envigorirà,
tornaràs a tindre força i, porpra, el cor bategarà.

Llicència de Creative Commons


Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera de Silviarita a Pixabay

Dos soldats

Dos soldats

Compost amb motiu del Concert d’Homenatge als

Brigadistes Internacionals morts a Benissa, organitzat

pel Casal Cultural de Benissa i dut a terme per la

Colla de Xirimiters Pere Bigot de Benissa,

que es va celebrar el 7 de novembre de 2021.

Recordes quan vas vindre?
Em va fer molt feliç
saber que des de fora
estaveu de camí.
Et vaig rebre amb preguntes,
m’havia encuriosit,
tot volia saber-ho,
recorde el que vaig dir:


En quina llengua parles?
De quina terra vens?
El teu rostre destaca
entre la meua gent.
Ha estat llarg el viatge?
Com has vingut, en tren?
A quí has deixat enrere?
Trobes en falta als teus?
I allí que és el que feies?
Quins són els teus costums?
Quins els teus pensaments?
Com és que ets tan amable?
Com és que estás ací?


Potser no ens entenem per mig de
les paraules
però tots dos tenim el mateix esperit
alegre i combatiu,
lluitem al mateix bàndol
compartim l’entusiasme.


Si jo et puc ser d’ajuda demana,
que ja vinc,
Si t’he de ser sincer,
ens has dut esperances
i estem tots agraïts.
Vine a dinar dissabte,
hi ha poc, però ho compartim.


Torna a tremolar la terra,
creix cada dia el perill,
potser hauràs d’anar-te’n
per mi no has de patir.
Dona’m una abraçada
Potser ja no ens veurem.
No oblidaré el teu rostre
com parles, ni d’on vens,
ens vas dur esperances,
sols tinc agraiment,
espere que tu et salves,
que tingues bon destí,
i pugues tornar amb els teus.


Llicència de Creative Commons


Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons


This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.

Vent de Pasqua.

Vent de Pasqua.


Ballen ballet els arbres

al so de la teua veu,

que els he vist fer puntetes,

posant els braços en creu;

aixequen les manetes,

belluguen els branquillons

lliures s’enlairen les fulles

seguint les teues corrents,

remolinejant en jotes

i pasdobles ventolers,

han aprés de les milotxes

a fer pista de ball el cel.

Els matolls, que també tomben,

van d’un a l’altre costat,

corejant les teues notes

acompanyant el compàs,

i balladores les flors

alcen els pètals ben alts,

com si esclafiren postisses,

rient i cantussejant.

Cor de vent,

ànima d’aire,

portes en la veu surant

el fum dels forns, i la flaire

de cases que estan pastant,

olor de mona i coets,

i rialles dels xiquets

són les notes principals

del teu cant, Vent de Pasqua,

del teu airívol concert.

Llicència de Creative Commons


Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Foto de Mitch Kesler de Pexels

Photo by Mitch Kesler on Pexels.com


Dubtes estranys

Dubtes estranys

Mirant enrere,
tot em sembla ja distant,
s’allunyen els records
espentats per l’abstinència rutinària de contacte,
Serà cert que en aquest món abans hi havia gent?
Serà cert que els carrers estaven plens?
Serà certa la gent que em parla per videotrucades?
Seré certa jo per a ells?
No som records?
No som imaginaris?
No ha passat aquesta plaga i ha deixat desert d’humanitat el planeta?
No habitem moments del temps incomprensibles que han quedat penjats en la memòria del sistema?
No som fantasmes del passat?
No som part de l’esborrany d’una novel·la que mai s’ha publicat?
Només sé que tot sembla inversemblant,
el món és ara fantàstic, postapocalíptic,
i jo no deixe de dubtar,
cada vegada més dubtes,
cada vegada més estranys.

04/06/2020

Imatge de capçalera de Wirestock .

Mentrestant…

Mentrestant…

T’has quedat a casa, 

forçosament, t’han obligat, 

potser tens por, 

potser tens temps a aprofitar, 

potser el temps és un regal  

per a estar amb els teus, 

o per a aprendre a estar amb tu mateix. 

Potser la teua llista va minvant: 

això estava trencat, ho has arreglat; 

has rescatat receptes que no feies; 

i n’has apuntat de noves per provar; 

has netejat i organitzat la teua vida, 

buscant més fem per a poder tirar; 

has descansat, has fet la migdiada, 

i t’has posat a fer esport. 

Vespres de cine i sèries, nits de teatre, 

concerts en vídeo i nous documentals, 

jocs en línia, de taula o de cartes, 

devores versos i novel·les al sofà, 

amb tot això ocupes les hores 

 que potser no pots passar somiant.  

Has tret els records dels calaixos, 

llegeixes fins i tot les instruccions,

i mentrestant, la quarantena va allargant-se, 

et falten amistats i familiars, 

i trobes temps per a tornar a enamorar-te, 

si tens a qui estimaves al costat, 

o has fet tantes videotrucades, 

que ja ni gastes el whatsapp, 

i promets celebrar dues mil vint voltes, 

quan tornes a poder eixir al sol. 

Mentrestant a fora,

vinguda és ja la dolça primavera,

sense vergonya trauen el cap les flors,

Mentrestant, a fora, respira a fons la terra

i els animals salvatges celebren fora dels seus caus.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Alliberaments.

Alliberaments.
Il·lustració de Laura Hyde Supertramp

T’estimaràs sobre totes les coses. 
 
No diràs el nom de cap lluitadora en va. 
 
Santificaràs el vuit de Març. 
 
Honraràs la teua independència. 
 
No mataràs els desitjos. 
 
No faràs burla dels somnis. 
 
No furtaràs les il·lusions. 
 
No diràs que no pots, ho intentaràs i ho aconseguiràs. 
 
No consentiràs pensaments de culpa. 
 
No desitjaràs no ser qui ets. 
 
No arriscaràs la salut per cànons de bellesa. 
 
Estimaràs el teu cos. 
 
Escoltaràs al teu cor. 
 
No gosaràs obeir cegament. 
 
No demanaràs permís. 
 
No permetràs cap violència. 
 
Exigiràs un tracte igualitari. 
 
I el donaràs. 
 
Viuràs obertament les emocions. 
 
Agrairàs l’estima. 
 
Decidiràs com viure la teua vida. 
 
Respectaràs el teu ritme. 
 
Perdonaràs les teues errades. 
 
T’alçaràs si caus. 
 
Agrairàs cada lliçó apresa. 
 
No prejutjaràs. 
 
No negaràs el feminisme, 
 
el defensarás i el practicaràs. 
 
Et manifestaràs pels drets igualitaris. 
 
Educaràs en la igualtat. 
 
Empatitzaràs. 
 
Llegiràs, escoltaràs i miraràs les obres d’altres dones. 
 
Et nodriràs del seu coneixement. 
 
T’alliberaràs de pressió moralitzant. 
 
Et responsabilitzaràs dels teus orgasmes. 

Seràs lliure d’estimar qui vulgues. 
 
Compartiràs la teua saviesa. 
 
Animaràs a les teues germanes. 
 
Practicaràs la sororitat. 
 
T’inspiraràs en altres dones. 
 
Sobreviuràs a la foguera. 
 
Seràs lliure i compromesa. 
 
Miraràs sempre endavant. 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Amb compte!

No d’éssers mitològics, no,
d’escatològics,
s’està omplint el món.

Sangoneres!

Mengen versos per l’esquerra,
caguen màsters per la dreta,
fan nius sense llicència.
Gavines verdes, de bec ataronjat,
empolsinat.
Vampírics quimeristes,
que arrasen els camps,
i fan malbé les collites de la memòria.

Aneu amb compte, sols saben clacar mentides!
Aneu amb compte, són gurtelianament mortífers!


Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Pluja en Haikus

Pluja en Haikus

No mirar al cel?

Peixera nuvolada…

Impossible!

El vent enlaira,

una estora de fulles,

es torna màgica.

Una tempesta,

rajos i trons esclaten,

el cel plora.

Del cel plou aigua

el terra s’arremulla,

el sol s’amaga.

Els núvols neden

després de la tempesta

a la peixera.

La llum  esclata

en un arc de colors

rere la pluja.

S’obri la porta,

batega el cor content

la llum s’endinsa.

Renaix el sol,

paleta de colors

al teu capvespre.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Benissa

Benissa

Els teus carrers em pertanyen,

meua és la teua gent,

vindre a tu és vindre a casa,

tornar a les meues arrels.

 

Ací floreixen idees,

ací és més tranquil el temps,

el teu aire dóna ales

a somnis i pensaments.

 

Més color té la teua festa

que l’arc de Sant Martí,

i més somriures i música

que les cançons dels xiquets.

 

Ets als records d’infantesa,

ets un desig present,

ets una càlida abraçada,

ets, del meu cor, els batecs.

 

Imatge de Capçalera: Vista de Benissa, cedida per Visa (Vicent Bertomeu).

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Pas a la tardor

Pas a la tardor

 

Un pas darrere l’altre enmig de la foscor
silenciosa i nocturna.
Dorms.
Dormiu tots, o quasi tots.
Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn,
alguns veurem les primeres llums,
sentirem el primer calfred
quan ens acarone el primer bufit
d’aire tardorenc,
sentirem la veu del vent
que canta himnes nocturns
i secrets,
i la pluja que dansa al vent,
i la dansa de les primeres fulles
emprenent el vol cap a la rerevera,
plomes arbòries que s’allunyen de l’estiu,
obrint pas a la nova edat de l’any.

Imatge de capçalera dels alps a Vénosc, França, editada amb Prisma. Cecília Berenguer Moragues.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons