Casa, terra, llar.

Casa, terra, llar.

Quan torne a tu vull descans,

cerque la pau i l’alé de poble,

carrers tranquils, temps detés,

ets meditació viva quasi sempre;

i bons records, grans sabors,

l’olor dels records és teua.

De tu no em puc refiar, però,

tens un costat salvatge 

i de sobte saltes,

desprevinguda m’agafes

i em fas girar del revés,

em poses cap per avall, com si gaudires

d’haver-me sorprés, 

de reptar-me, de posar-me

a prova, per si deixe d‘estimar-te.

Però com vaig a deixar-te?

Tu ets tan meua com jo sóc teua,

casa, vida, carrer, record,

sabor, color, passat, present,

present cada volta menys,

i cada volta amb més anhel.

No crec que tu a mi em necessites,

com et necessite jo a tu,

tornar a tu després d’unes setmanes

de solitud, al bosc de ciment.

Però em vens de tant en tant a visitar,

al meu cap vens, al meu cor, 

en un record ets, en una olor,

una recepta vella que jo conega,

somriures càlids, abraçades fidels, 

en les veus que posen música als records,

als meus desitjos i  als agraïments.

Em fas mal, gairebé també,

com no me n’has de fer si jo t’estime?

Ah, però també m’estimes tu,

tot i que mai m’ho dius, ho sé,

tot i que vas canviant, no perds,

la teua essència mantens,

en tusóc jo, en tu he nascut,

i m’he criat, he crescut,

la teua essència és meua,

jo sóc teua i tu meua,

sóc tu, tu ets, jo, som una les dues,

som tots, som teus,

la nostra història tu ets,

la dels que anem i tornem,

dels que hem marxat,

dels que vindrem,

I tu has estat, estàs i estaràs,

i nosaltres esdevindrem 

teus, el teu futur passat,

el teu absent present,

mentre hi hagi un benisser,

o un fill, o un net,

tots els que hem sigut tu,

serem tu, de nou, en ells.
Imatge de Olepo_ink

Escolta Pais Petit

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Anuncis

Pregària

Pregària

Versar l’ànima en paraules,
jugant a l’amagatall,
mostrar i cobrir de sobte
defugint mirades constants

Creant amb cada poesia
un idioma diferent,
per veure si encerte un dia
i aplegue al teu enteniment.

Barrege lletres i paraules,
sons, ritmes, rimes i jocs,
qui sap quants encisos forge,
si hauré arranjat ja cançons,

Tants poemes composats,
tants versos destrellatats,
que la llengua, si no rutllen,
un dia se m’ha de nugar.

Que la deessa insufle seny
als meus atrevits dissenys,
que si a mi paper no em fan,
algú trobe en ells un guany.

Imatge de capçalera de Patricia Ariel

Música recomanada: Mixtape de Jamie Cullum

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

L’hora és, bona nit.

L’hora és, bona nit.

La nit ve ja, sense avís,

s’enterboleix la claror,

la foscor tot ho envaeix,

i s’encenen els fanals

amb llum esgroguissada,

Sopa, prompte, i a llegir,

prompte és l’hora del retir.

L’hora és d’anar al llit,

L’hora és d’anar a dormir,

L’hora és, t’has de gitar.

L’hora és d’anar a somiar,

d’obrir els ulls, de ser ben lluny,

potser als llocs on mai has estat,

de viure coses que a este món

ni tan sols pots imaginar.

 

Imatge de J.W. Waterhouse, Belleza Durmiente.

Escolta Sau: Tanca els ulls.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Afílanse mis letras

Afílanse mis letras

Escribo hoy con una pluma estrecha,

afilada su punta, y tinta fresca;

escribo deseando hallar un tema

que no evidencie lo que a mi me duela.

 

Pero no logro enderezar mi rima,

la palabra se torna en ironía,

y el verso se endurece de ojeriza,

ya, más que verso, es arma arrojadiza.

 

Rasgo la cuerda de mi cruel ballesta,

el perganimo raspo haciendo trizas

el porvenir de mis letras funestas,

 

la tinta se ha tornado quebradiza,

la mente trato de llenar con mil ideas,

a ver si alguna de ellas se realiza.

 

 Imatge de Capçalera de Nicholas de Lacy-Brown 

 

 
Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Per tu.

Per tu.

Per tu tem, per tu pateix,
són bojos els pensaments,
desperte si estic somiant,
confon somni i realitat,
torne a ser adolescent,
espere fins al desesper,
tornen a aflorar paraules,
i potser podria haver-hi​
un dubte per un nosaltres.
Per tu ric sense acudits,
metamorfosant-me estic,
vaig de cuc a papallona,
i vole alt, d’ona en ona,
Per tu negre, sèpia i gris
es tornen en colors vius.
Per tu em tremolen les cames,
el cor i el pit es barallen,
la panxa passa de l’aire,
tanque els ulls, s’obrin els somnis.
Per tu el meu cos es desperta,
l’ànima és desendormisca,
Un nou color filtra el món,
potser tornaré a la càrrega.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera deLora Zombie

Viatge a l’interior

Viatge a l’interior

Viatge a l’interior,

viatge cap al meu cor,

en cerca de companyia,

en un difícil transport:

un tàndem de cos gran de dona

que es cansa, que no respon,

però vibra i s’emociona

doncs té adolescent el cor.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons

Imatge de capçalera: Train Girl de Thomas Saliot

Desesper

Desesper

 

De l’espera més enllà

ja comence a sospitar,

que si no ets no estaràs:

No has vingut, ja no vindràs.

Tres cubates han passat

gola avall, i estic bufat,

ja té igual, ja res no importa.

El meu cos demana afecte,

l’emborratxe per callar-lo,

i a trenc d’alba m’arrossegue

vençut , sota els llençols, K.O.,

pudint a tabac i alcohol.

No vull, no, vull resistir,

però, aquest desig em pot,

m’empeny i em demana a crits,

dels meus dits un trist consol,

i allà van, a consolar-me.

M’estremeix i plore i rabie,

pensant en la blancor nua

de la pitrera, en el tacte:

suau, grossa i rodona, crua,

em llepe els llavis tastant-te,

imagine el teu cos, sua,

m’imagine en tu, cavalque, …

…dins…damunt…palpant…mullant…

el teu cos calent i blanc,

ni que siga en els teus somnis,

potser ens veurem somiant,

potser ho farem somiant .

M’adorm amb la ma mullada,

la llavor malbaratada,

esperant  veure’t demà:

Trobem-nos i revengem-nos,

que hui hem patit molta fam!

Et pense menjar els pits

et pense fer estremir,

i tu  menjaràs amb deler,

el meu plaer tot sencer,

si et trobe vas a patir

sobredosi de plaer!

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons

Imatge de capçalera de Samarel

 Recomane escoltaSkin on Skin