Vent de Pasqua.

Ballen ballet els arbres

al so de la teua veu,

que els he vist fer puntetes,

posant els braços en creu;

aixequen les manetes,

belluguen els branquillons

lliures s’enlairen les fulles

seguint les teues corrents,

remolinejant en jotes

i pasdobles ventolers,

han aprés de les milotxes

a fer pista de ball el cel.

Els matolls, que també tomben,

van d’un a l’altre costat,

corejant les teues notes

acompanyant el compàs,

i balladores les flors

alcen els pètals ben alts,

com si esclafiren postisses,

rient i cantussejant.

Cor de vent,

ànima d’aire,

portes en la veu surant

el fum dels forns, i la flaire

de cases que estan pastant,

olor de mona i coets,

i rialles dels xiquets

són les notes principals

del teu cant, Vent de Pasqua,

del teu airívol concert.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Foto de Mitch Kesler de Pexels

Photo by Mitch Kesler on Pexels.com

Pas a la tardor

 

Un pas darrere l’altre enmig de la foscor
silenciosa i nocturna.
Dorms.
Dormiu tots, o quasi tots.
Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn,
alguns veurem les primeres llums,
sentirem el primer calfred
quan ens acarone el primer bufit
d’aire tardorenc,
sentirem la veu del vent
que canta himnes nocturns
i secrets,
i la pluja que dansa al vent,
i la dansa de les primeres fulles
emprenent el vol cap a la rerevera,
plomes arbòries que s’allunyen de l’estiu,
obrint pas a la nova edat de l’any.

Imatge de capçalera dels alps a Vénosc, França, editada amb Prisma. Cecília Berenguer Moragues.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Tardor

Tremolen les branques nues

i van caient a poc a poc,

quasi mortes ja, les fulles

que et dibuixen, Tardor.

Estorant el terra humit,

ballant amb els vents bufons

vestint-se de mort vermella,

de mort groga i mort marró.

Els arbres nus, ara grisos,

calbs i esquelètics tots,

reben tremolant la pluja

adormint-se amb la gelor,

com si moriren amb el fred,

hivernant fins que de nou

els brots òmpliguen les branques

i tímides surten les flors.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de Chris Beatrice

Música recomanada: When the leaves come fallig down, de Van Morrison

El tot

 

Imatge de Capçalera de Begoña Fernández Corbalán

La meua terra ets
el meu planeta,
l’aigua de la meua mar,
l’oceà que m’encercla,
els núvols del meu cel,
em plous, i amagues el sòl,
o em regales llum,
el vent, l’aire que es mou,
que espenta, em bufa a la cara
i m’unfla el cor, els somnis
els enlaira i els barreja,
l’udol de la nit,
el sotrac de l’univers sencer,
alé de vida, el primer,
amb desesper, d’un infant,
la calentor
de la llar encesa.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons