Buscant en un llibre vell de beuratges i pocions,
he trobat un vell remei tret de l’ombra de la història,
on enclotaren a dones que caldria cobrir de glòria.
Contra tots els arguments absurds a les discussions,
contra control i aïllament, contra tristesa i dolor,
contra les llacunes que s’han fet a la memòria,
contra la conducta quan és discriminatòria,
contra la por, contra colps, contra blaüres i malsons.
A un morter posaràs estams de flor de safrà,
de la pruna trau la carn i els pètals de la violeta,
de l’espígol cítrics grans, i suc de taronges de sang.
Pots afegir mores, col llombarda o albergines,
suc de raïm negre, figues, mirtils o granadilles,
un gram d’esperit de lluita i dos d’aspres veritats,
endolceix amb l’estima de dones que et fan costat;
remena, barreja i passa-ho per un sedàs morat,
vessau a un got o a una tassa, es beu calent o gelat.
Quan begues aquest beuratge notaràs la calentor
que et dona l’amor propi i el respecte de tothom,
la vista tindràs més clara, la veu s’envigorirà,
tornaràs a tindre força i, porpra, el cor bategarà.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Imatge de capçalera de Silviarita a Pixabay
enigma menor 