si eixos ulls saberen composar…

si eixos ulls saberen composar…

Imatge de capçalera de Paula Bonet

Eixos pits mereixen un poema,

em dius a boca de canó,

sense vindre al cas.

Se m’encenen les galtes

mentre esquive els teus ulls.

Si eixos ulls saberen composar…

T’he vist mirar-los abans,

dissimuladament, o sense dissimul,

embadalit, m’has parlat

sense mirar-me,

mentre jo em perdia en els teus ulls

aprofitant que tu

et perdies en els meus pits.

Avui vaig escotada

i em mires als ulls

i em parles dels pits

i jo mor de vergonya,

tu creus que és pel que dius,

jo sé que és per que m’has vist,

mirar, dins teu,

cercar-te,

i m’has trobat,

i has eixit de sobte

i m’has donat un esglai.

Eixos pits mereixen un poema,

si eixos ulls saberen composar…

eixos ulls…

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Anuncis