De matinada

De matinada

 

De matinada vas vindre a la meua vorera
regalant paraules,
afalacs amb propòsit de conquesta.
Vas trencar la meua defensa.

De matinada al meu baluard
vam fer una festa,
el dos bàndols dansant, celebrant
la nostra avinentesa.

De matinada em volies estimar,
quasi de dia era,
de matinada prometies aplegar,
fins a l’última frontera,

Et vaig dir que no,
que el dia aplegava,
ens havíem begut la nit sencera.
Però tens….

…una promesa meua.

De matinada m’he rebolicat,
a cau d’orella
confesse els meus desigs
a la lluna plena,
somriu còmplice del deliri,
d’aquesta bogeria meua.

La matinada em venç
en trencar l’alba,
i esdevens dels somnis la matèria

 

Imatge de capçalera de Fabian Pérez : Baladas en Buenos Aires

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Anuncis

Esborrall

Esborrall

)

 

Saps que tinc?
El que et falta.
Massa voltes he abraçat
un amor nocturn, fugaç,
les micones de la nit,
uns ulls amb alcohol velats,
boques plenes de paraules
d’amor, promeses que es perden,
dies d’espera despietada,
nits en blanc, dits forçats
a humir l’esperança en va.
De nou decebre’s, de nou,
per què res nou no hi ha,
no sona, el telèfon, no n’hi han,
no en tens, ni mai en tindràs.
No ho entenc, no ho he planejat,
ha passat i estic disposta,
de nou tot un enrenou,
em trau de la meua calma,
de nou desperten passions,
i de nou vull ser a ma casa,
al meu temps, al meu treball,
al meu esforç, al meu parc,
a la meua solitud triada.

De nou em sent decebuda,
de nou em torne a amagar.
De nou vull desaparéixer,
i ser lluny d’aquest mercat.

Saps que sóc?
El que et sobra,
el que no goses triar,
la covardia, la farsa,
totes les mentides galants.

 

 

Imatge de Capçalera de Graffmatt. 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

I

M’he fos amb tu.

Som.

Soc.

U.

(Imatge de capçalera d’Adam Martinakis)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Res

Res

 

 

No tinc res per oferir,
més que un grapat de defectes,
la cara plena de pigues,
arrugues que van formant-se,
massa carn i massa pell,
ferides que no pots veure,
un parell de llibres vells
un tarannà solitari.

M’agraden els temps tranquils,
i la música salvatge,
el foc lent del calder,
i els arbres del parc del barri,
tenir a mà les parets
de ma casa, o la dels pares

No tinc pressa però en tinc,
per poder obrir les planes,
de qualsevol poemari,
llegir fins a l’hora bruixa,
llegir fins que els ulls se’m tanquen.

Tenir a mà un boli vell
una esborradora i un llapis
un grapat de cançons
una llibreta de quadres,
fulls en blanc o paper
a ratlles, i prendre notes,
deixar l’aixeta oberta
i que brollen les paraules,
que la màgia m’entre al cor,
que m’envaïsquen els somnis.

No tinc res per oferir,
no tinc res per donar-te,
i no sé si et val qui sóc,
si tu seràs qui m’aferme.

 

Imatge de capçalera de Marco Cazzato

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Todo empieza en tu mirada

Todo empieza en tu mirada

Todo empieza en tu mirada,

con tu voz, con tu sonrisa,

cerca de mi oído viertes

la magia de tus palabras.

 

Preguntas donde habrá mas pecas,

en mi cara o en tu cara,

dos universos de manchas,

estrellas en nuestra piel,

una sonrisa me arrancas,

yo me siento enrojecer

cuando acortas la distancia,

parece que tu también,

aunque ignoras tu rubor

bebiendo un trago de alcohol.

 

Unos labios me arrebatan,

la palabra preparada,

convirtiéndola en la miel

con que endulzas tu esperanza.

 

De la risa al deseo,

del deseo a la cama,

y en la cama piel con piel,

cuerpo a cuerpo, alma a alma.

 

Huecos, montes y curvas

bosques, llanuras, templos,

geografía del placer completo

concavas cavidades, grutas,

convexas caricias, fuego.

 

Tiemblas.

 

Tiemblo.

 

Bailamos a tientas.

Imatge de capçalera de Natalia Robledo 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Cruïlla

Cruïlla

 

 

Tu sols veus un defecte,

jo només veig petons,

tots els que crec que et falten.

 

Tu sols veus les arrugues,

i dius que et fas major,

jo sols veig les històries

al final dels teus llavis,

envoltant els teus ulls,

i les conte.

 

Tu no goses parlar,

tens por de que jo calle,

només vols escoltar-me,

jo encenc música i cante.

 

Tu no tanques els ulls,

però no vols mirar-me,

tens por que jo et veja,

de tindre roges les galtes.

 

Mires a l’horitzó,

amb por de preguntar-me,

quan podrem estar junts,

quan s’acaba el viatge.

 

Tu m’abraces ben fort,

desitjant que el temps pare,

però no pararà.

Se’ns acaba el capvespre.

 

Un petó i un adéu,

un silenci s’escriu

a la nostra cançó,

un silenci que creix,

que s’arrela per tot,

vorejant els camins

que hem de córrer els dos

fins als nostres destins

distants.

 

Tu te’n vas, també jo

 

Imatge de capçalera de Natalia Robledo

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

 

No sé ni com

No sé ni com

 

No sé ni com vaig besar la teua boca,

no tinc records prou clars,

tinc peces soltes d’aquella nit boja

que no sé on van,

un trencaclosques per muntar.

 

Conjurs de sospirs i murmuris,

llavis bullint arraconats,

la nit morint naixent el dia,

la realitat tornant.

 

No sé ni com em vas besar la boca.

No sé ni quan.

Sols sé que el record em provoca,

que et sent llunyà,

que el temps passa silent i no perdona,

que l’ocasió se’n va,

que la promesa queda en la memòria,

sense caducitat,

i la intenció s’esmuny entre les hores,

que d’aleshores han passat.

 

No se si tornaré a besar la teua boca,

si la teua abraçada ha de tornar,

sé que el silenci es res i tot alhora,

que tard o d’hora ha d’acabar.

 

(Il·lustració de Capçalera d’Erika Kuhn)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons