Dies normals

Dies normals

…avui és un dia normal,
és un dia qualsevol en què, com és normal,
un home t’alça la veu,
potser per què com ets dona…

…però, és un d’eixos dies, normals,
en què un home et diu el que has de fer,
per què tu, segurament no ho saps, el que has de fer, saps?
potser no t’has enterat, tu que ets dona,
potser estàs espeseta, dona,
com que no t’has enterat, no?
potser no ho saps el que has de fer
tu? qué vas a saber…?

…i com no ets ningú, per que tu
no ets ningú, oi?
ni vas a dir res, perquè no pots dir res, dona,
doncs…un home, t’ha parlat mal,
un home t’ha tractat mal,
i ja està, no ha passat res,
perquè no passa res si un home et tracta mal,
no passa res si un home et parla mal,
no passa res si un home et diu que no t’enteres,
no passa res si un home et diu que estàs espeseta,
no passa res si et diu el que has de fer,
no passa res si un home t’alça la veu, dona,
perquè…és normal….

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera deThe Artfullmaker

Anuncis

Per tu.

Per tu.

Per tu tem, per tu pateix,
són bojos els pensaments,
desperte si estic somiant,
confon somni i realitat,
torne a ser adolescent,
espere fins al desesper,
tornen a aflorar paraules,
i potser podria haver-hi​
un dubte per un nosaltres.
Per tu ric sense acudits,
metamorfosant-me estic,
vaig de cuc a papallona,
i vole alt, d’ona en ona,
Per tu negre, sèpia i gris
es tornen en colors vius.
Per tu em tremolen les cames,
el cor i el pit es barallen,
la panxa passa de l’aire,
tanque els ulls, s’obrin els somnis.
Per tu el meu cos es desperta,
l’ànima és desendormisca,
Un nou color filtra el món,
potser tornaré a la càrrega.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera deLora Zombie