Mentrestant…

Mentrestant…

T’has quedat a casa, 

forçosament, t’han obligat, 

potser tens por, 

potser tens temps a aprofitar, 

potser el temps és un regal  

per a estar amb els teus, 

o per a aprendre a estar amb tu mateix. 

Potser la teua llista va minvant: 

això estava trencat, ho has arreglat; 

has rescatat receptes que no feies; 

i n’has apuntat de noves per provar; 

has netejat i organitzat la teua vida, 

buscant més fem per a poder tirar; 

has descansat, has fet la migdiada, 

i t’has posat a fer esport. 

Vespres de cine i sèries, nits de teatre, 

concerts en vídeo i nous documentals, 

jocs en línia, de taula o de cartes, 

devores versos i novel·les al sofà, 

amb tot això ocupes les hores 

 que potser no pots passar somiant.  

Has tret els records dels calaixos, 

llegeixes fins i tot les instruccions,

i mentrestant, la quarantena va allargant-se, 

et falten amistats i familiars, 

i trobes temps per a tornar a enamorar-te, 

si tens a qui estimaves al costat, 

o has fet tantes videotrucades, 

que ja ni gastes el whatsapp, 

i promets celebrar dues mil vint voltes, 

quan tornes a poder eixir al sol. 

Mentrestant a fora,

vinguda és ja la dolça primavera,

sense vergonya trauen el cap les flors,

Mentrestant, a fora, respira a fons la terra

i els animals salvatges celebren fora dels seus caus.