Pas a la tardor

Pas a la tardor

 

Un pas darrere l’altre enmig de la foscor
silenciosa i nocturna.
Dorms.
Dormiu tots, o quasi tots.
Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn,
alguns veurem les primeres llums,
sentirem el primer calfred
quan ens acarone el primer bufit
d’aire tardorenc,
sentirem la veu del vent
que canta himnes nocturns
i secrets,
i la pluja que dansa al vent,
i la dansa de les primeres fulles
emprenent el vol cap a la rerevera,
plomes arbòries que s’allunyen de l’estiu,
obrint pas a la nova edat de l’any.

Imatge de capçalera dels alps a Vénosc, França, editada amb Prisma. Cecília Berenguer Moragues.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Tardor

Tardor

Tremolen les branques nues

i van caient a poc a poc,

quasi mortes ja, les fulles

que et dibuixen, Tardor.

Estorant el terra humit,

ballant amb els vents bufons

vestint-se de mort vermella,

de mort groga i mort marró.

Els arbres nus, ara grisos,

calbs i esquelètics tots,

reben tremolant la pluja

adormint-se amb la gelor,

com si moriren amb el fred,

hivernant fins que de nou

els brots òmpliguen les branques

i tímides surten les flors.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de Chris Beatrice

Música recomanada: When the leaves come fallig down, de Van Morrison