Pas a la tardor

Pas a la tardor

 

Un pas darrere l’altre enmig de la foscor
silenciosa i nocturna.
Dorms.
Dormiu tots, o quasi tots.
Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn,
alguns veurem les primeres llums,
sentirem el primer calfred
quan ens acarone el primer bufit
d’aire tardorenc,
sentirem la veu del vent
que canta himnes nocturns
i secrets,
i la pluja que dansa al vent,
i la dansa de les primeres fulles
emprenent el vol cap a la rerevera,
plomes arbòries que s’allunyen de l’estiu,
obrint pas a la nova edat de l’any.

Imatge de capçalera dels alps a Vénosc, França, editada amb Prisma. Cecília Berenguer Moragues.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Tardorada

Tardorada

 

Ja les fulles han caigut

i aplega la tardorada,

farem el rebost ben ple

del que du la temporada.

 

Encara podrem collir

albergines i pebreres,

carabassins i tomaques,

que vénen des de l’estiu

i els nostres plats acompanyen.

 

De verd omplirem la cuina

amb coliflors i encisams,

carxofes, cols de Brussel•les,

escaroles i espinacs.

 

Creïlles, moniatos i naps,

porros, api i napicol, 

penques, xirivies i carn

carlotes i cansalada

tot dins de l’olla amb cigrons, 

farem pilota amb pinyons,

hi haurà putxero per a tots!

 

Collirem uns rovellons,

esclata-sangs, o pebrassos,

cistelles de xampinyons

per a guarnir carns i arrossos.

 

Farem purés: de castanya,

de bellota i avellana;

i panellets amb pinyons

i amanides amb magrana

olives trencades i aranja.

 

I si plou, ens posarem

botes d’aigua i la jaqueta,

espigolarem bancals

buscant els carapaters,

xones i també fenoll,

per fer un guisat amb ells.

 

Torrarem unes castanyes

quan el foc haja fet brasa,

i moniatos i carxofes,

i clafolls de ceba grossa

amb un raig d’oli i anxova.

 

Anem a engegar el forn

per torrar les carabasses,

també fregirem bunyols,

i courem coques de panses,

bescuits d’anous i pinyons,

pastís de poma i caspells,

coques farcides i coques

d’anxova i de mullador.

 

Veremarem el raïm,

farem bon vi i dolç arrop,

escaldarem moscatell,

l’assecarem per fer pansa,

amb les figues melmelada,

codonyat amb els codonys.

 

I tindrem més llepolies:

les peres courem amb vi,

i les pomes en compota.

Taronges i mandarines

menjarem a mos redó.

 

És temps ja d’encendre el foc,

És temps de fer brasilada,

És temps de jugar als tolls,

i cuinar  la tardorada.

 

Imatge de capçalera: foto del terra estorat de tardor del camí al Santuari de la Nostra Senyora de les Angoixes, Conca.  Autora: Cecília Berenguer Moragues.   

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons