Desesper

Desesper

 

De l’espera més enllà

ja comence a sospitar,

que si no ets no estaràs:

No has vingut, ja no vindràs.

Tres cubates han passat

gola avall, i estic bufat,

ja té igual, ja res no importa.

El meu cos demana afecte,

l’emborratxe per callar-lo,

i a trenc d’alba m’arrossegue

vençut , sota els llençols, K.O.,

pudint a tabac i alcohol.

No vull, no, vull resistir,

però, aquest desig em pot,

m’empeny i em demana a crits,

dels meus dits un trist consol,

i allà van, a consolar-me.

M’estremeix i plore i rabie,

pensant en la blancor nua

de la pitrera, en el tacte:

suau, grossa i rodona, crua,

em llepe els llavis tastant-te,

imagine el teu cos, sua,

m’imagine en tu, cavalque, …

…dins…damunt…palpant…mullant…

el teu cos calent i blanc,

ni que siga en els teus somnis,

potser ens veurem somiant,

potser ho farem somiant .

M’adorm amb la ma mullada,

la llavor malbaratada,

esperant  veure’t demà:

Trobem-nos i revengem-nos,

que hui hem patit molta fam!

Et pense menjar els pits

et pense fer estremir,

i tu  menjaràs amb deler,

el meu plaer tot sencer,

si et trobe vas a patir

sobredosi de plaer!

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons

Imatge de capçalera de Samarel

 Recomane escoltaSkin on Skin

Anuncis

On ets?

On ets?

(Escolta Like a drug)

Aplegue tard, ho sé.

He vingut, però….

on ets?

La llum esmorteïda

les cares entristeix,

els gots omplen la barra,

la música és estranya.

Rostres desconeguts,

els mire però no et veig,

Radiografie els racons

més foscos, per si ets

en un d’ells fumant,

amb ulls tristos, bevent,

deixant anar el món,

ennuvolat d’alcohol,

emborratxant el seny.

On ets?

He vingut, però

aplegue tard, ho sé.


Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera d’Adam Lupton

Silenci

Silenci

Els sorolls que mai s’apaguen,

dins el silenci ressonen:

quan s’ha tancat el teatre

és l’esperit de les obres,

el preludi d’ un concert,

de l’última nota el ressò

que s’esvaeix en el temps,

el segon abans del tro

en una nit de tempesta,

El dubte, la por, la vergonya,

 tenen un matís silent,

qui calla sovint escolta

o s’avorreix freqüentment.

Amarg si és indiferència,

silenci el final de tot és.

La respiració que cessa

quan s’acosta el primer bes.

Silenci, després de l’amor,

en una abraçada tendra,

és dolç, mirant al nadó

que al bressol fa una rebeca.

 

N’has fet tu, vot de silenci?

 

Ara s’esmuny entre els dos,

creix i creix i tot ho envolta,

imprimant-ho de congoix

a com un mur, que no es veu

i tu, que has apagat la llum

encesa amb les meues paraules

no veus ara el meu camí,

les busques i no les trobes.

M’has convidat a callar

quan has deixat d’escoltar-me,

i jo, dolguda, he callat,

doncs no vull enlluernar-te.

Es fa més gran i s’enredra

a les parets del meu món,

les banya com una pluja

que va gargotejant-ho tot.

Tu calles i ets la foscor,

busque llum en altres veus,

per a reprendre el meu rumb,

deixaré perdre’s paraules

que no puc dir, no les vols.

 

Silenci no és res, i ho és tot.

 

(Fuig del silenci )

(Imatge de capçalera de Joseba Larratxe)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Cruïlla

Cruïlla

 

 

Tu sols veus un defecte,

jo només veig petons,

tots els que crec que et falten.

 

Tu sols veus les arrugues,

i dius que et fas major,

jo sols veig les històries

al final dels teus llavis,

envoltant els teus ulls,

i les conte.

 

Tu no goses parlar,

tens por de que jo calle,

només vols escoltar-me,

jo encenc música i cante.

 

Tu no tanques els ulls,

però no vols mirar-me,

tens por que jo et veja,

de tindre roges les galtes.

 

Mires a l’horitzó,

amb por de preguntar-me,

quan podrem estar junts,

quan s’acaba el viatge.

 

Tu m’abraces ben fort,

desitjant que el temps pare,

però no pararà.

Se’ns acaba el capvespre.

 

Un petó i un adéu,

un silenci s’escriu

a la nostra cançó,

un silenci que creix,

que s’arrela per tot,

vorejant els camins

que hem de córrer els dos

fins als nostres destins

distants.

 

Tu te’n vas, també jo

 

Imatge de capçalera de Natalia Robledo

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons