Ballen ballet els arbres
al so de la teua veu,
que els he vist fer puntetes,
posant els braços en creu;
aixequen les manetes,
belluguen els branquillons
lliures s’enlairen les fulles
seguint les teues corrents,
remolinejant en jotes
i pasdobles ventolers,
han aprés de les milotxes
a fer pista de ball el cel.
Els matolls, que també tomben,
van d’un a l’altre costat,
corejant les teues notes
acompanyant el compàs,
i balladores les flors
alcen els pètals ben alts,
com si esclafiren postisses,
rient i cantussejant.
Cor de vent,
ànima d’aire,
portes en la veu surant
el fum dels forns, i la flaire
de cases que estan pastant,
olor de mona i coets,
i rialles dels xiquets
són les notes principals
del teu cant, Vent de Pasqua,
del teu airívol concert.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Foto de Mitch Kesler de Pexels
enigma menor 