És un malentés.
No volia dir això.
No és això el que volia fer.
Però ho ha fet.
Diu que no ho tornarà a fer.
I ha dut un ramell.
Està penedit.
Ha plorat.
Està patint.
I tu t’has maquillat,
i no és per a estar bonica…
Imatge: Xoniselfie de festes n.2 amb filtre Cartoon de Comica. Cecília Berenguer Moragues
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Ja les fulles han caigut
i aplega la tardorada,
farem el rebost ben ple
del que du la temporada.
Encara podrem collir
albergines i pebreres,
carabassins i tomaques,
que vénen des de l’estiu
i els nostres plats acompanyen.
De verd omplirem la cuina
amb coliflors i encisams,
carxofes, cols de Brussel•les,
escaroles i espinacs.
Creïlles, moniatos i naps,
porros, api i napicol,
penques, xirivies i carn
carlotes i cansalada
tot dins de l’olla amb cigrons,
farem pilota amb pinyons,
hi haurà putxero per a tots!
Collirem uns rovellons,
esclata-sangs, o pebrassos,
cistelles de xampinyons
per a guarnir carns i arrossos.
Farem purés: de castanya,
de bellota i avellana;
i panellets amb pinyons
i amanides amb magrana
olives trencades i aranja.
I si plou, ens posarem
botes d’aigua i la jaqueta,
espigolarem bancals
buscant els carapaters,
xones i també fenoll,
per fer un guisat amb ells.
Torrarem unes castanyes
quan el foc haja fet brasa,
i moniatos i carxofes,
i clafolls de ceba grossa
amb un raig d’oli i anxova.
Anem a engegar el forn
per torrar les carabasses,
també fregirem bunyols,
i courem coques de panses,
bescuits d’anous i pinyons,
pastís de poma i caspells,
coques farcides i coques
d’anxova i de mullador.
Veremarem el raïm,
farem bon vi i dolç arrop,
escaldarem moscatell,
l’assecarem per fer pansa,
amb les figues melmelada,
codonyat amb els codonys.
I tindrem més llepolies:
les peres courem amb vi,
i les pomes en compota.
Taronges i mandarines
menjarem a mos redó.
És temps ja d’encendre el foc,
És temps de fer brasilada,
És temps de jugar als tolls,
i cuinar la tardorada.
Imatge de capçalera: foto del terra estorat de tardor del camí al Santuari de la Nostra Senyora de les Angoixes, Conca. Autora: Cecília Berenguer Moragues.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Dones fortes, poderoses,
que pel meu món heu passat,
busque jo les vostres ombres,
les passes que s’han esborrat,
les històries silencioses,
les veus que vos van callar,
aclariu-vos fort les goles
i deixeu-vos escoltar!
El vostre esperit demane
Que m’assistisca a mi ja
musses meues, deesses,
bruixes i xafarderes,
mares, comares i mestres,
artistes, cantants, poetesses:
Vostre és el meu mirall!
Jo vos vinc a demanar:
insufleu-me de les forces
que a cap no vos van faltar,
en vosaltres tinc la guia,
el meu cor, i el meu esguard,
La meua veu serà camí
d’allò que m’aneu a inspirar.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Estàvem junts
i jo tenia por.
Estava amb tu
i jo patia,
molt,
per si te n’anaves.
I te’n vas anar.
I ja no vaig tindre més por.
Estava desperta
i no gosava dormir,
mirava com dormies
al meu costat,
i patia,
pensant
que m’adormia,
i en despertar
no series al meu costat.
I em vaig adormir,
i em vaig despertar.
i no estaves.
I els malsons es van acabar.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Ama tu rizo y riza tus mechones,
sueltos, sin ley, libera tus cabellos,
eres de bucles y ondas universo,
tú cabellera fuente de helicoides.
Jueguen tus dedos en tirabuzones
sin preocuparte por encrespamiento, olvidando los nudosos tormentos
que recorrían antaño tus vellones.
Prende flores, ata cintas y perlas,
cabellera tornada cornucopia,
laberinto de ornamentos y trenzas.
Deja el viento acariciar tu melena,
deja al sol prestar su brillantez propia,
y embelesa cual celeste esfera.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Amb veus petites,
Veus que eren callades, tancades.
Encorsetades.
Vides anònimes, programades,
tancades entre parets,
i en gàbies de maternitat.
Secundàries perpètues de l’estament familiar,
cuidant de noves i velles vides,
tenint cura dels malalts.
I cuinant, i comprant i cosint i netejant.
I patint, i plorant, i parint i minvant.
Figurants de la vida, i de l’escena social,
somrient per compromís,
obligades a renunciar
a aventures i somnis,
a aspiracions i opinions.
Obligades.
A callar!
Hi ha veus, que van trobar les paraules,
el truc per desamagar,
veus que, desautoritzades
es van armar d’autoritat,
que van parlar sense demanar perdó,
permís ni conformitat,
que van cantar burlant censures,
Dones de cor rebel
que van dir les veritats.
i van exigir ser lliures, tindre drets, poder votar,
poder ser el que volgueren,
i ser considerades iguals.
Canvis van aconseguir
lletra a lletra, crit a crit,
protesta rere protesta,
i a elles hem d’agrair
el que som, el que tenim.
Hereves som de paraules
de les dones que han passat,
que van trobar el coratge
i van fer front a la por,
al rebuig i al què diran,
que van llegir i van escriure
i les hem de llegir i admirar.
Dones! alceu la veu!
No calleu! crideu ben alt!
Lluiteu i feu totes força,
que ens queda molt per guanyar!
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
A prop del vent que se sent,
a la tardor i a l’hivern,
hi ha una cantonada buida, solitària,
on es corba el temps,
i passes pels records, et porta veus;
ara és ahir,
fa una estona era anys enrere.
De sobte sent un sospir,
no sé si teu, meu,
Serà present?
Serà passat
Serà ara?
Serà que tu l’hauràs notat?
Ha sigut tan sobtat i inesperat…
Gire la cantonada, i el vent em tira els cabells a la cara.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Imatge de Capçalera de http://www.pexels.com
No hem sigut ningú,
tan sols un apèndix d’algú altre.
No és la història
qui ens denega el dret de ser,
són ells,
sou vosaltres!
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Una mirada errant,
una cerimònia d’excuses amb un somriure perenne,
i divina sang de café descafeïnat
amb la seua Hòstia de iogurt amb cereals.
Vuit hores de dogma diàries.
Una lletania monòtona de procedirs, una missa oficinal,
com una pregària, com un ritual:
Sempre s’ha fet així, sempre, i així sempre es farà
d’un mode dolent i desfasat,
i ara, ho has de fer tot sempre,
tal com t’han manat.
Has venut la teua ànima al dimoni buròcrata,
Has venut el teu temps, i ara no et pertany,
I ara ets subsidiària d’uns esforços forçadament inútils,
d’un funcionament desmarxat i viciat.
Assumeix-ho, t’has condemnat!
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
…avui és un dia normal,
és un dia qualsevol en què, com és normal,
un home t’alça la veu,
potser per què com ets dona…
…però, és un d’eixos dies, normals,
en què un home et diu el que has de fer,
per què tu, segurament no ho saps, el que has de fer, saps?
potser no t’has enterat, tu que ets dona,
potser estàs espeseta, dona,
com que no t’has enterat, no?
potser no ho saps el que has de fer
tu? qué vas a saber…?
…i com no ets ningú, per que tu
no ets ningú, oi?
ni vas a dir res, perquè no pots dir res, dona,
doncs…un home, t’ha parlat mal,
un home t’ha tractat mal,
i ja està, no ha passat res,
perquè no passa res si un home et tracta mal,
no passa res si un home et parla mal,
no passa res si un home et diu que no t’enteres,
no passa res si un home et diu que estàs espeseta,
no passa res si et diu el que has de fer,
no passa res si un home t’alça la veu, dona,
perquè…és normal….
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Imatge de capçalera deThe Artfullmaker
enigma menor 