Beuratge porpra.

Beuratge porpra.

Buscant en un llibre vell de beuratges i pocions,
he trobat un vell remei tret de l’ombra de la història,
on enclotaren a dones que caldria cobrir de glòria.
Contra tots els arguments absurds a les discussions,

contra control i aïllament, contra tristesa i dolor,
contra les llacunes que s’han fet a la memòria,
contra la conducta quan és discriminatòria,
contra la por, contra colps, contra blaüres i malsons.

A un morter posaràs estams de flor de safrà,
de la pruna trau la carn i els pètals de la violeta,
de l’espígol cítrics grans, i suc de taronges de sang.

Pots afegir mores, col llombarda o albergines,
suc de raïm negre, figues, mirtils o granadilles,
un gram d’esperit de lluita i dos d’aspres veritats,

endolceix amb l’estima de dones que et fan costat;
remena, barreja i passa-ho per un sedàs morat,
vessau a un got o a una tassa, es beu calent o gelat.

Quan begues aquest beuratge notaràs la calentor
que et dona l’amor propi i el respecte de tothom,
la vista tindràs més clara, la veu s’envigorirà,
tornaràs a tindre força i, porpra, el cor bategarà.

Llicència de Creative Commons


Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera de Silviarita a Pixabay

Afílanse mis letras

Afílanse mis letras

Escribo hoy con una pluma estrecha,

afilada su punta, y tinta fresca;

escribo deseando hallar un tema

que no evidencie lo que a mi me duela.

Pero no logro enderezar mi rima,

la palabra se torna en ironía,

y el verso se endurece de ojeriza,

ya, más que verso, es arma arrojadiza.

Rasgo la cuerda de mi cruel ballesta,

el perganimo raspo haciendo trizas

el porvenir de mis letras funestas,

la tinta se ha tornado quebradiza,

la mente trato de llenar con mil ideas,

a ver si alguna de ellas se realiza.

 

Imatge de Capçalera de Nicholas de Lacy-Brown

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons