Ama tu rizo

Ama tu rizo y riza tus mechones,
sueltos, sin ley, libera tus cabellos,
eres de bucles y ondas universo,
tú cabellera fuente de helicoides.

Jueguen tus dedos en tirabuzones
sin preocuparte por encrespamiento, olvidando los nudosos tormentos
que recorrían antaño tus vellones.

Prende flores, ata cintas y perlas,
cabellera tornada cornucopia,
laberinto de ornamentos y trenzas.

Deja el viento acariciar tu melena,
deja al sol prestar su brillantez propia,
y embelesa cual celeste esfera.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Desesper

 

De l’espera més enllà

ja comence a sospitar,

que si no ets no estaràs:

No has vingut, ja no vindràs.

Tres cubates han passat

gola avall, i estic bufat,

ja té igual, ja res no importa.

El meu cos demana afecte,

l’emborratxe per callar-lo,

i a trenc d’alba m’arrossegue

vençut , sota els llençols, K.O.,

pudint a tabac i alcohol.

No vull, no, vull resistir,

però, aquest desig em pot,

m’empeny i em demana a crits,

dels meus dits un trist consol,

i allà van, a consolar-me.

M’estremeix i plore i rabie,

pensant en la blancor nua

de la pitrera, en el tacte:

suau, grossa i rodona, crua,

em llepe els llavis tastant-te,

imagine el teu cos, sua,

m’imagine en tu, cavalque, …

…dins…damunt…palpant…mullant…

el teu cos calent i blanc,

ni que siga en els teus somnis,

potser ens veurem somiant,

potser ho farem somiant .

M’adorm amb la ma mullada,

la llavor malbaratada,

esperant  veure’t demà:

Trobem-nos i revengem-nos,

que hui hem patit molta fam!

Et pense menjar els pits

et pense fer estremir,

i tu  menjaràs amb deler,

el meu plaer tot sencer,

si et trobe vas a patir

sobredosi de plaer!

 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera de Samarel

On ets?

 

Aplegue tard, ho sé.

He vingut, però….

on ets?

La llum esmorteïda

les cares entristeix,

els gots omplen la barra,

la música és estranya.

Rostres desconeguts,

els mire però no et veig,

Radiografie els racons

més foscos, per si ets

en un d’ells fumant,

amb ulls tristos, bevent,

deixant anar el món,

ennuvolat d’alcohol,

emborratxant el seny.

On ets?

He vingut, però

aplegue tard, ho sé.

---

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera d’Adam Lupton

Ho saps?

Saben les teues mans,

sap la teua pell,

si em pots agafar,

si jo t’agafaré?

Saben els teus ulls,

saben els teus anhels,

on estaré jo,

on ens veure’m?

Saben els teus llavis,

saben els teus cabells,

on seràs demà,

on serem després?

Saben els teus somnis,

sap el teu silenci,

quan despertaràs,

quan el trencarem?

Saps que sents, que vols?

Que goses, que tems?

Quin somni, quin desig?

qué pots tindre, que tens?

Sap el teu cor 

que és el que sent el meu?

Tu què és el que saps?

I jo? què és el que sé?

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera de Thomas Saliot.

De matinada

 

De matinada vas vindre a la meua vorera
regalant paraules,
afalacs amb propòsit de conquesta.
Vas trencar la meua defensa.

De matinada al meu baluard
vam fer una festa,
el dos bàndols dansant, celebrant
la nostra avinentesa.

De matinada em volies estimar,
quasi de dia era,
de matinada prometies aplegar,
fins a l’última frontera,

Et vaig dir que no,
que el dia aplegava,
ens havíem begut la nit sencera.
Però tens….

…una promesa meua.

De matinada m’he rebolicat,
a cau d’orella
confesse els meus desigs
a la lluna plena,
somriu còmplice del deliri,
d’aquesta bogeria meua.

La matinada em venç
en trencar l’alba,
i esdevens dels somnis la matèria

 

Imatge de capçalera de Fabian Pérez : Baladas en Buenos Aires

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Romanç de mar i arena.

Imatge de capçalera: La Platja de València, J. Sorolla

Vesprades d’olor salada,
paisatge d’intensitat,
del dia aplega el comiat
d’un vaivé enamorat.
El vent la mar acarona,
amb el seu alé salat,
bufa còmplice, rient
de l’estima, del seu ball,
xiuxiueja i acompanya
les ones de la vesprada,
que ballen amb la vorera
una dansa enamorada,
un ball d’amor sense fi,
petons anant i venint
de la mar i la vorera,
al caliu de l’estiu,
escumant davall la posta,
onejant d’amor la nit,
rebent el dia amb passió,
besant-se els dos dia i nit.

 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Todo empieza en tu mirada

Todo empieza en tu mirada,

con tu voz, con tu sonrisa,

cerca de mi oído viertes

la magia de tus palabras.

 

Preguntas donde habrá mas pecas,

en mi cara o en tu cara,

dos universos de manchas,

estrellas en nuestra piel,

una sonrisa me arrancas,

yo me siento enrojecer

cuando acortas la distancia,

parece que tu también,

aunque ignoras tu rubor

bebiendo un trago de alcohol.

 

Unos labios me arrebatan,

la palabra preparada,

convirtiéndola en la miel

con que endulzas tu esperanza.

 

De la risa al deseo,

del deseo a la cama,

y en la cama piel con piel,

cuerpo a cuerpo, alma a alma.

 

Huecos, montes y curvas

bosques, llanuras, templos,

geografía del placer completo

concavas cavidades, grutas,

convexas caricias, fuego.

 

Tiemblas.

 

Tiemblo.

 

Bailamos a tientas.

Imatge de capçalera de Natalia Robledo 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

No sé ni com

 

No sé ni com vaig besar la teua boca,

no tinc records prou clars,

tinc peces soltes d’aquella nit boja

que no sé on van,

un trencaclosques per muntar.

 

Conjurs de sospirs i murmuris,

llavis bullint arraconats,

la nit morint naixent el dia,

la realitat tornant.

 

No sé ni com em vas besar la boca.

No sé ni quan.

Sols sé que el record em provoca,

que et sent llunyà,

que el temps passa silent i no perdona,

que l’ocasió se’n va,

que la promesa queda en la memòria,

sense caducitat,

i la intenció s’esmuny entre les hores,

que d’aleshores han passat.

 

No se si tornaré a besar la teua boca,

si la teua abraçada ha de tornar,

sé que el silenci es res i tot alhora,

que tard o d’hora ha d’acabar.

 

(Il·lustració de Capçalera d’Erika Kuhn)

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Conjur

 

(Imatge de capçalera d’ AinuLaire)

El teu nom escric, lletra a lletra,

suaument a voltes, perfilant-lo,

acaronant el paper, molt tendrament;

ferotgement a voltes, arrapant-lo,

esguellant el paper amb força,

desesperadament.

Paraula! Dones a tot forma!

Eina de la religió,

himne de la llibertat,

força de la voluntat,

arma de la informació,

baluard de la història,

forma del pensament.

Màgia de la paraula,

et farà ser a prop meu?

Encís d’amor, a cada lletra

 un pensament, un desig,

l’anhel de tindre’t present.

Lletra, paraula, ploma, tinta, paper,

cap beuratge ni ungüent, cap vareta,

cap conjur té més poder.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons