Alliberaments.

Il·lustració de Laura Hyde Supertramp

T’estimaràs sobre totes les coses. 
 
No diràs el nom de cap lluitadora en va. 
 
Santificaràs el vuit de Març. 
 
Honraràs la teua independència. 
 
No mataràs els desitjos. 
 
No faràs burla dels somnis. 
 
No furtaràs les il·lusions. 
 
No diràs que no pots, ho intentaràs i ho aconseguiràs. 
 
No consentiràs pensaments de culpa. 
 
No desitjaràs no ser qui ets. 
 
No arriscaràs la salut per cànons de bellesa. 
 
Estimaràs el teu cos. 
 
Escoltaràs al teu cor. 
 
No gosaràs obeir cegament. 
 
No demanaràs permís. 
 
No permetràs cap violència. 
 
Exigiràs un tracte igualitari. 
 
I el donaràs. 
 
Viuràs obertament les emocions. 
 
Agrairàs l’estima. 
 
Decidiràs com viure la teua vida. 
 
Respectaràs el teu ritme. 
 
Perdonaràs les teues errades. 
 
T’alçaràs si caus. 
 
Agrairàs cada lliçó apresa. 
 
No prejutjaràs. 
 
No negaràs el feminisme, 
 
el defensarás i el practicaràs. 
 
Et manifestaràs pels drets igualitaris. 
 
Educaràs en la igualtat. 
 
Empatitzaràs. 
 
Llegiràs, escoltaràs i miraràs les obres d’altres dones. 
 
Et nodriràs del seu coneixement. 
 
T’alliberaràs de pressió moralitzant. 
 
Et responsabilitzaràs dels teus orgasmes. 

Seràs lliure d’estimar qui vulgues. 
 
Compartiràs la teua saviesa. 
 
Animaràs a les teues germanes. 
 
Practicaràs la sororitat. 
 
T’inspiraràs en altres dones. 
 
Sobreviuràs a la foguera. 
 
Seràs lliure i compromesa. 
 
Miraràs sempre endavant. 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Per tu.

Per tu tem, per tu pateix,
són bojos els pensaments,
desperte si estic somiant,
confon somni i realitat,
torne a ser adolescent,
espere fins al desesper,
tornen a aflorar paraules,
i potser podria haver-hi​
un dubte per un nosaltres.
Per tu ric sense acudits,
metamorfosant-me estic,
vaig de cuc a papallona,
i vole alt, d’ona en ona,
Per tu negre, sèpia i gris
es tornen en colors vius.
Per tu em tremolen les cames,
el cor i el pit es barallen,
la panxa passa de l’aire,
tanque els ulls, s’obrin els somnis.
Per tu el meu cos es desperta,
l’ànima és desendormisca,
Un nou color filtra el món,
potser tornaré a la càrrega.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera deLora Zombie

 

On ets?

 

Aplegue tard, ho sé.

He vingut, però….

on ets?

La llum esmorteïda

les cares entristeix,

els gots omplen la barra,

la música és estranya.

Rostres desconeguts,

els mire però no et veig,

Radiografie els racons

més foscos, per si ets

en un d’ells fumant,

amb ulls tristos, bevent,

deixant anar el món,

ennuvolat d’alcohol,

emborratxant el seny.

On ets?

He vingut, però

aplegue tard, ho sé.

---

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera d’Adam Lupton

Ho saps?

Saben les teues mans,

sap la teua pell,

si em pots agafar,

si jo t’agafaré?

Saben els teus ulls,

saben els teus anhels,

on estaré jo,

on ens veure’m?

Saben els teus llavis,

saben els teus cabells,

on seràs demà,

on serem després?

Saben els teus somnis,

sap el teu silenci,

quan despertaràs,

quan el trencarem?

Saps que sents, que vols?

Que goses, que tems?

Quin somni, quin desig?

qué pots tindre, que tens?

Sap el teu cor 

que és el que sent el meu?

Tu què és el que saps?

I jo? què és el que sé?

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera de Thomas Saliot.

Amor meu, horitzontal.

Escolta Capseta de records

No hi ha al món amor més gran

que el teu amor horitzontal,

la teua abraçada m’empara

sempre que estic molt cansada,

tanque els ulls i t’imagine

em fas forta, em tranquilitzes.

La teua calentor m’estime

la teua dolçor silent,

la teua tendresa em fa viure

amb felicitat cada moment.

Cada dia et trobe a faltar

quan me’n vaig a treballar,

tu m’esperes quiet a casa,

i torne i no puc esperar

per estar al teu costat.

La teua abraçada és el cel

que m’envolta quan jo dorm,

en les hores de la son,

ens fonem sovint els dos,

i no se sap qui ets tu

i no se sap qui soc jo.

Em vols vestida o nueta,

maquillada i despentinada,

suada, neta i perfumada,

sols vols ser al meu costat.

Si estic malalta, m’envoltes,

si tinc gossera, fas comboi,

si fa calor, em destapes,

però junts estem tots dos.

A l’hivern amb la gelor,

hivernem de nit els dos,

cobrint-nos amb les flassades,

somiant que la nit ho és tot.

(A l’amor del meu llit.)

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de Capçalera d‘Idalia Candelas

Romanç de mar i arena.

Imatge de capçalera: La Platja de València, J. Sorolla

Vesprades d’olor salada,
paisatge d’intensitat,
del dia aplega el comiat
d’un vaivé enamorat.
El vent la mar acarona,
amb el seu alé salat,
bufa còmplice, rient
de l’estima, del seu ball,
xiuxiueja i acompanya
les ones de la vesprada,
que ballen amb la vorera
una dansa enamorada,
un ball d’amor sense fi,
petons anant i venint
de la mar i la vorera,
al caliu de l’estiu,
escumant davall la posta,
onejant d’amor la nit,
rebent el dia amb passió,
besant-se els dos dia i nit.

 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Todo empieza en tu mirada

Todo empieza en tu mirada,

con tu voz, con tu sonrisa,

cerca de mi oído viertes

la magia de tus palabras.

 

Preguntas donde habrá mas pecas,

en mi cara o en tu cara,

dos universos de manchas,

estrellas en nuestra piel,

una sonrisa me arrancas,

yo me siento enrojecer

cuando acortas la distancia,

parece que tu también,

aunque ignoras tu rubor

bebiendo un trago de alcohol.

 

Unos labios me arrebatan,

la palabra preparada,

convirtiéndola en la miel

con que endulzas tu esperanza.

 

De la risa al deseo,

del deseo a la cama,

y en la cama piel con piel,

cuerpo a cuerpo, alma a alma.

 

Huecos, montes y curvas

bosques, llanuras, templos,

geografía del placer completo

concavas cavidades, grutas,

convexas caricias, fuego.

 

Tiemblas.

 

Tiemblo.

 

Bailamos a tientas.

Imatge de capçalera de Natalia Robledo 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Cruïlla

Tu sols veus un defecte,

jo només veig petons,

tots els que crec que et falten.

Tu sols veus les arrugues,

i dius que et fas major,

jo sols veig les històries

al final dels teus llavis,

envoltant els teus ulls,

i les conte.

Tu no goses parlar,

tens por de que jo calle,

només vols escoltar-me,

jo encenc música i cante.

Tu no tanques els ulls,

però no vols mirar-me,

tens por que jo et veja,

de tindre roges les galtes.

Mires a l’horitzó,

amb por de preguntar-me,

quan podrem estar junts,

quan s’acaba el viatge.

Tu m’abraces ben fort,

desitjant que el temps pare,

però no pararà.

Se’ns acaba el capvespre.

Un petó i un adéu,

un silenci s’escriu

a la nostra cançó,

un silenci que creix,

que s’arrela per tot,

vorejant els camins

que hem de córrer els dos

fins als nostres destins

distants.

Tu te’n vas, també jo

Imatge de capçalera de Natalia Robledo

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Common

Vos anime a escoltar la versió musicada per Eva Ferrer d’aquest poema, la va estrenar a la Festa Estellés de Benissa al 2019 i va guanyar amb ella el II Concurs de Joves Promeses de la Marina Alta l’any 2020: