Tardorada

Tardorada

 

Ja les fulles han caigut

i aplega la tardorada,

farem el rebost ben ple

del que du la temporada.

 

Encara podrem collir

albergines i pebreres,

carabassins i tomaques,

que vénen des de l’estiu

i els nostres plats acompanyen.

 

De verd omplirem la cuina

amb coliflors i encisams,

carxofes, cols de Brussel•les,

escaroles i espinacs.

 

Creïlles, moniatos i naps,

porros, api i napicol, 

penques, xirivies i carn

carlotes i cansalada

tot dins de l’olla amb cigrons, 

farem pilota amb pinyons,

hi haurà putxero per a tots!

 

Collirem uns rovellons,

esclata-sangs, o pebrassos,

cistelles de xampinyons

per a guarnir carns i arrossos.

 

Farem purés: de castanya,

de bellota i avellana;

i panellets amb pinyons

i amanides amb magrana

olives trencades i aranja.

 

I si plou, ens posarem

botes d’aigua i la jaqueta,

espigolarem bancals

buscant els carapaters,

xones i també fenoll,

per fer un guisat amb ells.

 

Torrarem unes castanyes

quan el foc haja fet brasa,

i moniatos i carxofes,

i clafolls de ceba grossa

amb un raig d’oli i anxova.

 

Anem a engegar el forn

per torrar les carabasses,

també fregirem bunyols,

i courem coques de panses,

bescuits d’anous i pinyons,

pastís de poma i caspells,

coques farcides i coques

d’anxova i de mullador.

 

Veremarem el raïm,

farem bon vi i dolç arrop,

escaldarem moscatell,

l’assecarem per fer pansa,

amb les figues melmelada,

codonyat amb els codonys.

 

I tindrem més llepolies:

les peres courem amb vi,

i les pomes en compota.

Taronges i mandarines

menjarem a mos redó.

 

És temps ja d’encendre el foc,

És temps de fer brasilada,

És temps de jugar als tolls,

i cuinar  la tardorada.

 

Imatge de capçalera: foto del terra estorat de tardor del camí al Santuari de la Nostra Senyora de les Angoixes, Conca.  Autora: Cecília Berenguer Moragues.   

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Anuncis

Invocació III

Invocació III

Dones fortes, poderoses,
que pel meu món heu passat,
busque jo les vostres ombres,
les passes que s’han esborrat,
les històries silencioses,
les veus que vos van callar,
aclariu-vos fort les goles
i deixeu-vos escoltar!
El vostre esperit demane
Que m’assistisca a mi ja
musses meues, deesses,
bruixes i xafarderes,
mares, comares i mestres,
artistes, cantants, poetesses:
Vostre és el meu mirall!
Jo vos vinc a demanar:

insufleu-me de les forces
que a cap no vos van faltar,
en vosaltres tinc la guia,
el meu cor, i el meu esguard,
La meua veu serà camí
d’allò que m’aneu a inspirar.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Ama tu rizo

Ama tu rizo y riza tus mechones,
sueltos, sin ley, libera tus cabellos,
eres de bucles y ondas universo,
tú cabellera fuente de helicoides.

Jueguen tus dedos en tirabuzones
sin preocuparte por encrespamiento, olvidando los nudosos tormentos
que recorrían antaño tus vellones.

Prende flores, ata cintas y perlas,
cabellera tornada cornucopia,
laberinto de ornamentos y trenzas.

Deja el viento acariciar tu melena,
deja al sol prestar su brillantez propia,
y embelesa cual celeste esfera.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Rebels de la paraula

Rebels de la paraula

Amb veus petites,
Veus que eren callades, tancades.
Encorsetades.
Vides anònimes, programades,
tancades entre parets,
i en gàbies de maternitat.
Secundàries perpètues de l’estament familiar,
cuidant de noves i velles vides,
tenint cura dels malalts.
I cuinant, i comprant i cosint i netejant.
I patint, i plorant, i parint i minvant.
Figurants de la vida, i de l’escena social,
somrient per compromís,
obligades a renunciar
a aventures i somnis,
a aspiracions i opinions.

Obligades.

A callar!

Hi ha veus, que van trobar les paraules,
el truc per desamagar,
veus que, desautoritzades
es van armar d’autoritat,
que van parlar sense demanar perdó,
permís ni conformitat,
que van cantar burlant censures,
Dones de cor rebel
que van dir les veritats.
i van exigir ser lliures, tindre drets, poder votar,
poder ser el que volgueren,
i ser considerades iguals.
Canvis van aconseguir
lletra a lletra, crit a crit,
protesta rere protesta,
i a elles hem d’agrair
el que som, el que tenim.
Hereves som de paraules
de les dones que han passat,
que van trobar el coratge
i van fer front a la por,
al rebuig i al què diran,
que van llegir i van escriure
i les hem de llegir i admirar.

Dones! alceu la veu!
No calleu! crideu ben alt!
Lluiteu i feu totes força,
que ens queda molt per guanyar!

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Sospirs de vent

Sospirs de vent

A prop del vent que se sent,
a la tardor i a l’hivern,
hi ha una cantonada buida, solitària,
on es corba el temps,
i passes pels records, et porta veus;
ara és ahir,
fa una estona era anys enrere.

De sobte sent un sospir,
no sé si teu, meu,
Serà present?
Serà passat
Serà ara?
Serà que tu l’hauràs notat?
Ha sigut tan sobtat i inesperat…

Gire la cantonada, i el vent em tira els cabells a la cara.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de Capçalera de http://www.pexels.com

Ningú

Ningú

No hem sigut ningú,

tan sols un apèndix d’algú altre.

No és la història

qui ens denega el dret de ser,

són ells,

sou vosaltres!

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Infern

Infern

Una mirada errant,

una cerimònia d’excuses amb un somriure perenne,

i divina sang de café descafeïnat

amb la seua Hòstia de iogurt amb cereals.

Vuit hores de dogma diàries.

Una lletania monòtona de procedirs, una missa oficinal,

com una pregària, com un ritual:

Sempre s’ha fet així, sempre, i així sempre es farà

d’un mode dolent i desfasat,

i ara, ho has de fer tot sempre,

tal com t’han manat.

Has venut la teua ànima al dimoni buròcrata,

Has venut el teu temps, i ara no et pertany,

I ara ets subsidiària d’uns esforços forçadament inútils,

d’un funcionament desmarxat i viciat.

 

Assumeix-ho, t’has condemnat!

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons