Alliberaments.

Il·lustració de Laura Hyde Supertramp

T’estimaràs sobre totes les coses. 
 
No diràs el nom de cap lluitadora en va. 
 
Santificaràs el vuit de Març. 
 
Honraràs la teua independència. 
 
No mataràs els desitjos. 
 
No faràs burla dels somnis. 
 
No furtaràs les il·lusions. 
 
No diràs que no pots, ho intentaràs i ho aconseguiràs. 
 
No consentiràs pensaments de culpa. 
 
No desitjaràs no ser qui ets. 
 
No arriscaràs la salut per cànons de bellesa. 
 
Estimaràs el teu cos. 
 
Escoltaràs al teu cor. 
 
No gosaràs obeir cegament. 
 
No demanaràs permís. 
 
No permetràs cap violència. 
 
Exigiràs un tracte igualitari. 
 
I el donaràs. 
 
Viuràs obertament les emocions. 
 
Agrairàs l’estima. 
 
Decidiràs com viure la teua vida. 
 
Respectaràs el teu ritme. 
 
Perdonaràs les teues errades. 
 
T’alçaràs si caus. 
 
Agrairàs cada lliçó apresa. 
 
No prejutjaràs. 
 
No negaràs el feminisme, 
 
el defensarás i el practicaràs. 
 
Et manifestaràs pels drets igualitaris. 
 
Educaràs en la igualtat. 
 
Empatitzaràs. 
 
Llegiràs, escoltaràs i miraràs les obres d’altres dones. 
 
Et nodriràs del seu coneixement. 
 
T’alliberaràs de pressió moralitzant. 
 
Et responsabilitzaràs dels teus orgasmes. 

Seràs lliure d’estimar qui vulgues. 
 
Compartiràs la teua saviesa. 
 
Animaràs a les teues germanes. 
 
Practicaràs la sororitat. 
 
T’inspiraràs en altres dones. 
 
Sobreviuràs a la foguera. 
 
Seràs lliure i compromesa. 
 
Miraràs sempre endavant. 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Amb compte!

No d’éssers mitològics, no,
d’escatològics,
s’està omplint el món.

Sangoneres!

Mengen versos per l’esquerra,
caguen màsters per la dreta,
fan nius sense llicència.
Gavines verdes, de bec ataronjat,
empolsinat.
Vampírics quimeristes,
que arrasen els camps,
i fan malbé les collites de la memòria.

Aneu amb compte, sols saben clacar mentides!
Aneu amb compte, són gurtelianament mortífers!

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Pluja en Haikus

No mirar al cel?

Peixera nuvolada…

Impossible!

El vent enlaira,

una estora de fulles,

es torna màgica.

Una tempesta,

rajos i trons esclaten,

el cel plora.

Del cel plou aigua

el terra s’arremulla,

el sol s’amaga.

Els núvols neden

després de la tempesta

a la peixera.

La llum  esclata

en un arc de colors

rere la pluja.

S’obri la porta,

batega el cor content

la llum s’endinsa.

Renaix el sol,

paleta de colors

al teu capvespre.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Benissa

Els teus carrers em pertanyen,

meua és la teua gent,

vindre a tu és vindre a casa,

tornar a les meues arrels.

 

Ací floreixen idees,

ací és més tranquil el temps,

el teu aire dóna ales

a somnis i pensaments.

 

Més color té la teua festa

que l’arc de Sant Martí,

i més somriures i música

que les cançons dels xiquets.

 

Ets als records d’infantesa,

ets un desig present,

ets una càlida abraçada,

ets, del meu cor, els batecs.

 

Imatge de Capçalera: Vista de Benissa, cedida per Visa (Vicent Bertomeu).

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Pas a la tardor

 

Un pas darrere l’altre enmig de la foscor
silenciosa i nocturna.
Dorms.
Dormiu tots, o quasi tots.
Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn,
alguns veurem les primeres llums,
sentirem el primer calfred
quan ens acarone el primer bufit
d’aire tardorenc,
sentirem la veu del vent
que canta himnes nocturns
i secrets,
i la pluja que dansa al vent,
i la dansa de les primeres fulles
emprenent el vol cap a la rerevera,
plomes arbòries que s’allunyen de l’estiu,
obrint pas a la nova edat de l’any.

Imatge de capçalera dels alps a Vénosc, França, editada amb Prisma. Cecília Berenguer Moragues.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Maquillatge

 

És un malentés.

No volia dir això.

No és això el que volia fer.

Però ho ha fet.

Diu que no ho tornarà a fer.

I ha dut un ramell.

Està penedit.

Ha plorat.

Està patint.

I tu t’has maquillat,

i no és per a estar bonica…

 

Imatge: Xoniselfie de festes  n.2 amb filtre Cartoon de Comica. Cecília Berenguer Moragues

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Tardorada

 

Ja les fulles han caigut

i aplega la tardorada,

farem el rebost ben ple

del que du la temporada.

 

Encara podrem collir

albergines i pebreres,

carabassins i tomaques,

que vénen des de l’estiu

i els nostres plats acompanyen.

 

De verd omplirem la cuina

amb coliflors i encisams,

carxofes, cols de Brussel•les,

escaroles i espinacs.

 

Creïlles, moniatos i naps,

porros, api i napicol, 

penques, xirivies i carn

carlotes i cansalada

tot dins de l’olla amb cigrons, 

farem pilota amb pinyons,

hi haurà putxero per a tots!

 

Collirem uns rovellons,

esclata-sangs, o pebrassos,

cistelles de xampinyons

per a guarnir carns i arrossos.

 

Farem purés: de castanya,

de bellota i avellana;

i panellets amb pinyons

i amanides amb magrana

olives trencades i aranja.

 

I si plou, ens posarem

botes d’aigua i la jaqueta,

espigolarem bancals

buscant els carapaters,

xones i també fenoll,

per fer un guisat amb ells.

 

Torrarem unes castanyes

quan el foc haja fet brasa,

i moniatos i carxofes,

i clafolls de ceba grossa

amb un raig d’oli i anxova.

 

Anem a engegar el forn

per torrar les carabasses,

també fregirem bunyols,

i courem coques de panses,

bescuits d’anous i pinyons,

pastís de poma i caspells,

coques farcides i coques

d’anxova i de mullador.

 

Veremarem el raïm,

farem bon vi i dolç arrop,

escaldarem moscatell,

l’assecarem per fer pansa,

amb les figues melmelada,

codonyat amb els codonys.

 

I tindrem més llepolies:

les peres courem amb vi,

i les pomes en compota.

Taronges i mandarines

menjarem a mos redó.

 

És temps ja d’encendre el foc,

És temps de fer brasilada,

És temps de jugar als tolls,

i cuinar  la tardorada.

 

Imatge de capçalera: foto del terra estorat de tardor del camí al Santuari de la Nostra Senyora de les Angoixes, Conca.  Autora: Cecília Berenguer Moragues.   

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Invocació III

Dones fortes, poderoses,
que pel meu món heu passat,
busque jo les vostres ombres,
les passes que s’han esborrat,
les històries silencioses,
les veus que vos van callar,
aclariu-vos fort les goles
i deixeu-vos escoltar!
El vostre esperit demane
Que m’assistisca a mi ja
musses meues, deesses,
bruixes i xafarderes,
mares, comares i mestres,
artistes, cantants, poetesses:
Vostre és el meu mirall!
Jo vos vinc a demanar:

insufleu-me de les forces
que a cap no vos van faltar,
en vosaltres tinc la guia,
el meu cor, i el meu esguard,
La meua veu serà camí
d’allò que m’aneu a inspirar.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Ama tu rizo

Ama tu rizo y riza tus mechones,
sueltos, sin ley, libera tus cabellos,
eres de bucles y ondas universo,
tú cabellera fuente de helicoides.

Jueguen tus dedos en tirabuzones
sin preocuparte por encrespamiento, olvidando los nudosos tormentos
que recorrían antaño tus vellones.

Prende flores, ata cintas y perlas,
cabellera tornada cornucopia,
laberinto de ornamentos y trenzas.

Deja el viento acariciar tu melena,
deja al sol prestar su brillantez propia,
y embelesa cual celeste esfera.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Rebels de la paraula

Amb veus petites,
Veus que eren callades, tancades.
Encorsetades.
Vides anònimes, programades,
tancades entre parets,
i en gàbies de maternitat.
Secundàries perpètues de l’estament familiar,
cuidant de noves i velles vides,
tenint cura dels malalts.
I cuinant, i comprant i cosint i netejant.
I patint, i plorant, i parint i minvant.
Figurants de la vida, i de l’escena social,
somrient per compromís,
obligades a renunciar
a aventures i somnis,
a aspiracions i opinions.

Obligades.

A callar!

Hi ha veus, que van trobar les paraules,
el truc per desamagar,
veus que, desautoritzades
es van armar d’autoritat,
que van parlar sense demanar perdó,
permís ni conformitat,
que van cantar burlant censures,
Dones de cor rebel
que van dir les veritats.
i van exigir ser lliures, tindre drets, poder votar,
poder ser el que volgueren,
i ser considerades iguals.
Canvis van aconseguir
lletra a lletra, crit a crit,
protesta rere protesta,
i a elles hem d’agrair
el que som, el que tenim.
Hereves som de paraules
de les dones que han passat,
que van trobar el coratge
i van fer front a la por,
al rebuig i al què diran,
que van llegir i van escriure
i les hem de llegir i admirar.

Dones! alceu la veu!
No calleu! crideu ben alt!
Lluiteu i feu totes força,
que ens queda molt per guanyar!

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons