Dubtes estranys

Dubtes estranys

Mirant enrere,
tot em sembla ja distant,
s’allunyen els records
espentats per l’abstinència rutinària de contacte,
Serà cert que en aquest món abans hi havia gent?
Serà cert que els carrers estaven plens?
Serà certa la gent que em parla per videotrucades?
Seré certa jo per a ells?
No som records?
No som imaginaris?
No ha passat aquesta plaga i ha deixat desert d’humanitat el planeta?
No habitem moments del temps incomprensibles que han quedat penjats en la memòria del sistema?
No som fantasmes del passat?
No som part de l’esborrany d’una novel·la que mai s’ha publicat?
Només sé que tot sembla inversemblant,
el món és ara fantàstic, postapocalíptic,
i jo no deixe de dubtar,
cada vegada més dubtes,
cada vegada més estranys.

04/06/2020

Imatge de capçalera de Wirestock .

Mentrestant…

Mentrestant…

T’has quedat a casa, 

forçosament, t’han obligat, 

potser tens por, 

potser tens temps a aprofitar, 

potser el temps és un regal  

per a estar amb els teus, 

o per a aprendre a estar amb tu mateix. 

Potser la teua llista va minvant: 

això estava trencat, ho has arreglat; 

has rescatat receptes que no feies; 

i n’has apuntat de noves per provar; 

has netejat i organitzat la teua vida, 

buscant més fem per a poder tirar; 

has descansat, has fet la migdiada, 

i t’has posat a fer esport. 

Vespres de cine i sèries, nits de teatre, 

concerts en vídeo i nous documentals, 

jocs en línia, de taula o de cartes, 

devores versos i novel·les al sofà, 

amb tot això ocupes les hores 

 que potser no pots passar somiant.  

Has tret els records dels calaixos, 

llegeixes fins i tot les instruccions,

i mentrestant, la quarantena va allargant-se, 

et falten amistats i familiars, 

i trobes temps per a tornar a enamorar-te, 

si tens a qui estimaves al costat, 

o has fet tantes videotrucades, 

que ja ni gastes el whatsapp, 

i promets celebrar dues mil vint voltes, 

quan tornes a poder eixir al sol. 

Mentrestant a fora,

vinguda és ja la dolça primavera,

sense vergonya trauen el cap les flors,

Mentrestant, a fora, respira a fons la terra

i els animals salvatges celebren fora dels seus caus.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Alliberaments.

Alliberaments.
Il·lustració de Laura Hyde Supertramp

T’estimaràs sobre totes les coses. 
 
No diràs el nom de cap lluitadora en va. 
 
Santificaràs el vuit de Març. 
 
Honraràs la teua independència. 
 
No mataràs els desitjos. 
 
No faràs burla dels somnis. 
 
No furtaràs les il·lusions. 
 
No diràs que no pots, ho intentaràs i ho aconseguiràs. 
 
No consentiràs pensaments de culpa. 
 
No desitjaràs no ser qui ets. 
 
No arriscaràs la salut per cànons de bellesa. 
 
Estimaràs el teu cos. 
 
Escoltaràs al teu cor. 
 
No gosaràs obeir cegament. 
 
No demanaràs permís. 
 
No permetràs cap violència. 
 
Exigiràs un tracte igualitari. 
 
I el donaràs. 
 
Viuràs obertament les emocions. 
 
Agrairàs l’estima. 
 
Decidiràs com viure la teua vida. 
 
Respectaràs el teu ritme. 
 
Perdonaràs les teues errades. 
 
T’alçaràs si caus. 
 
Agrairàs cada lliçó apresa. 
 
No prejutjaràs. 
 
No negaràs el feminisme, 
 
el defensarás i el practicaràs. 
 
Et manifestaràs pels drets igualitaris. 
 
Educaràs en la igualtat. 
 
Empatitzaràs. 
 
Llegiràs, escoltaràs i miraràs les obres d’altres dones. 
 
Et nodriràs del seu coneixement. 
 
T’alliberaràs de pressió moralitzant. 
 
Et responsabilitzaràs dels teus orgasmes. 

Seràs lliure d’estimar qui vulgues. 
 
Compartiràs la teua saviesa. 
 
Animaràs a les teues germanes. 
 
Practicaràs la sororitat. 
 
T’inspiraràs en altres dones. 
 
Sobreviuràs a la foguera. 
 
Seràs lliure i compromesa. 
 
Miraràs sempre endavant. 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Benissa

Benissa

Els teus carrers em pertanyen,

meua és la teua gent,

vindre a tu és vindre a casa,

tornar a les meues arrels.

 

Ací floreixen idees,

ací és més tranquil el temps,

el teu aire dóna ales

a somnis i pensaments.

 

Més color té la teua festa

que l’arc de Sant Martí,

i més somriures i música

que les cançons dels xiquets.

 

Ets als records d’infantesa,

ets un desig present,

ets una càlida abraçada,

ets, del meu cor, els batecs.

 

Imatge de Capçalera: Vista de Benissa, cedida per Visa (Vicent Bertomeu).

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Pas a la tardor

Pas a la tardor

 

Un pas darrere l’altre enmig de la foscor
silenciosa i nocturna.
Dorms.
Dormiu tots, o quasi tots.
Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn,
alguns veurem les primeres llums,
sentirem el primer calfred
quan ens acarone el primer bufit
d’aire tardorenc,
sentirem la veu del vent
que canta himnes nocturns
i secrets,
i la pluja que dansa al vent,
i la dansa de les primeres fulles
emprenent el vol cap a la rerevera,
plomes arbòries que s’allunyen de l’estiu,
obrint pas a la nova edat de l’any.

Imatge de capçalera dels alps a Vénosc, França, editada amb Prisma. Cecília Berenguer Moragues.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Maquillatge

Maquillatge

 

És un malentés.

No volia dir això.

No és això el que volia fer.

Però ho ha fet.

Diu que no ho tornarà a fer.

I ha dut un ramell.

Està penedit.

Ha plorat.

Està patint.

I tu t’has maquillat,

i no és per a estar bonica…

 

Imatge: Xoniselfie de festes  n.2 amb filtre Cartoon de Comica. Cecília Berenguer Moragues

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Tardorada

Tardorada

 

Ja les fulles han caigut

i aplega la tardorada,

farem el rebost ben ple

del que du la temporada.

 

Encara podrem collir

albergines i pebreres,

carabassins i tomaques,

que vénen des de l’estiu

i els nostres plats acompanyen.

 

De verd omplirem la cuina

amb coliflors i encisams,

carxofes, cols de Brussel•les,

escaroles i espinacs.

 

Creïlles, moniatos i naps,

porros, api i napicol, 

penques, xirivies i carn

carlotes i cansalada

tot dins de l’olla amb cigrons, 

farem pilota amb pinyons,

hi haurà putxero per a tots!

 

Collirem uns rovellons,

esclata-sangs, o pebrassos,

cistelles de xampinyons

per a guarnir carns i arrossos.

 

Farem purés: de castanya,

de bellota i avellana;

i panellets amb pinyons

i amanides amb magrana

olives trencades i aranja.

 

I si plou, ens posarem

botes d’aigua i la jaqueta,

espigolarem bancals

buscant els carapaters,

xones i també fenoll,

per fer un guisat amb ells.

 

Torrarem unes castanyes

quan el foc haja fet brasa,

i moniatos i carxofes,

i clafolls de ceba grossa

amb un raig d’oli i anxova.

 

Anem a engegar el forn

per torrar les carabasses,

també fregirem bunyols,

i courem coques de panses,

bescuits d’anous i pinyons,

pastís de poma i caspells,

coques farcides i coques

d’anxova i de mullador.

 

Veremarem el raïm,

farem bon vi i dolç arrop,

escaldarem moscatell,

l’assecarem per fer pansa,

amb les figues melmelada,

codonyat amb els codonys.

 

I tindrem més llepolies:

les peres courem amb vi,

i les pomes en compota.

Taronges i mandarines

menjarem a mos redó.

 

És temps ja d’encendre el foc,

És temps de fer brasilada,

És temps de jugar als tolls,

i cuinar  la tardorada.

 

Imatge de capçalera: foto del terra estorat de tardor del camí al Santuari de la Nostra Senyora de les Angoixes, Conca.  Autora: Cecília Berenguer Moragues.   

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Invocació III

Invocació III

Dones fortes, poderoses,
que pel meu món heu passat,
busque jo les vostres ombres,
les passes que s’han esborrat,
les històries silencioses,
les veus que vos van callar,
aclariu-vos fort les goles
i deixeu-vos escoltar!
El vostre esperit demane
Que m’assistisca a mi ja
musses meues, deesses,
bruixes i xafarderes,
mares, comares i mestres,
artistes, cantants, poetesses:
Vostre és el meu mirall!
Jo vos vinc a demanar:

insufleu-me de les forces
que a cap no vos van faltar,
en vosaltres tinc la guia,
el meu cor, i el meu esguard,
La meua veu serà camí
d’allò que m’aneu a inspirar.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Microconte

Microconte

Estàvem junts

i jo tenia por.

Estava amb tu

i jo patia,

molt,

per si te n’anaves.

I te’n vas anar.

I ja no vaig tindre més por.

Estava desperta

i no gosava dormir,

mirava com dormies

al meu costat,

i patia,

pensant

que m’adormia,

i en despertar

no series al meu costat.

I em vaig adormir,

i em vaig despertar.

i no estaves.

I els malsons es van acabar.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Rebels de la paraula

Rebels de la paraula

Amb veus petites,
Veus que eren callades, tancades.
Encorsetades.
Vides anònimes, programades,
tancades entre parets,
i en gàbies de maternitat.
Secundàries perpètues de l’estament familiar,
cuidant de noves i velles vides,
tenint cura dels malalts.
I cuinant, i comprant i cosint i netejant.
I patint, i plorant, i parint i minvant.
Figurants de la vida, i de l’escena social,
somrient per compromís,
obligades a renunciar
a aventures i somnis,
a aspiracions i opinions.

Obligades.

A callar!

Hi ha veus, que van trobar les paraules,
el truc per desamagar,
veus que, desautoritzades
es van armar d’autoritat,
que van parlar sense demanar perdó,
permís ni conformitat,
que van cantar burlant censures,
Dones de cor rebel
que van dir les veritats.
i van exigir ser lliures, tindre drets, poder votar,
poder ser el que volgueren,
i ser considerades iguals.
Canvis van aconseguir
lletra a lletra, crit a crit,
protesta rere protesta,
i a elles hem d’agrair
el que som, el que tenim.
Hereves som de paraules
de les dones que han passat,
que van trobar el coratge
i van fer front a la por,
al rebuig i al què diran,
que van llegir i van escriure
i les hem de llegir i admirar.

Dones! alceu la veu!
No calleu! crideu ben alt!
Lluiteu i feu totes força,
que ens queda molt per guanyar!

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons