Beuratge porpra.

Buscant en un llibre vell de beuratges i pocions,
he trobat un vell remei tret de l’ombra de la història,
on enclotaren a dones que caldria cobrir de glòria.
Contra tots els arguments absurds a les discussions,

contra control i aïllament, contra tristesa i dolor,
contra les llacunes que s’han fet a la memòria,
contra la conducta quan és discriminatòria,
contra la por, contra colps, contra blaüres i malsons.

A un morter posaràs estams de flor de safrà,
de la pruna trau la carn i els pètals de la violeta,
de l’espígol cítrics grans, i suc de taronges de sang.

Pots afegir mores, col llombarda o albergines,
suc de raïm negre, figues, mirtils o granadilles,
un gram d’esperit de lluita i dos d’aspres veritats,

endolceix amb l’estima de dones que et fan costat;
remena, barreja i passa-ho per un sedàs morat,
vessau a un got o a una tassa, es beu calent o gelat.

Quan begues aquest beuratge notaràs la calentor
que et dona l’amor propi i el respecte de tothom,
la vista tindràs més clara, la veu s’envigorirà,
tornaràs a tindre força i, porpra, el cor bategarà.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera de Silviarita a Pixabay

Dos soldats

Compost amb motiu del Concert d’Homenatge als

Brigadistes Internacionals morts a Benissa, organitzat

pel Casal Cultural de Benissa i dut a terme per la

Colla de Xirimiters Pere Bigot de Benissa,

que es va celebrar el 7 de novembre de 2021.

Recordes quan vas vindre?
Em va fer molt feliç
saber que des de fora
estaveu de camí.
Et vaig rebre amb preguntes,
m’havia encuriosit,
tot volia saber-ho,
recorde el que vaig dir:

En quina llengua parles?
De quina terra vens?
El teu rostre destaca
entre la meua gent.
Ha estat llarg el viatge?
Com has vingut, en tren?
A quí has deixat enrere?
Trobes en falta als teus?
I allí que és el que feies?
Quins són els teus costums?
Quins els teus pensaments?
Com és que ets tan amable?
Com és que estás ací?

Potser no ens entenem per mig de
les paraules
però tots dos tenim el mateix esperit
alegre i combatiu,
lluitem al mateix bàndol
compartim l’entusiasme.

Si jo et puc ser d’ajuda demana,
que ja vinc,
Si t’he de ser sincer,
ens has dut esperances
i estem tots agraïts.
Vine a dinar dissabte,
hi ha poc, però ho compartim.

Torna a tremolar la terra,
creix cada dia el perill,
potser hauràs d’anar-te’n
per mi no has de patir.
Dona’m una abraçada
Potser ja no ens veurem.
No oblidaré el teu rostre
com parles, ni d’on vens,
ens vas dur esperances,
sols tinc agraiment,
espere que tu et salves,
que tingues bon destí,
i pugues tornar amb els teus.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

• 

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.

Dubtes estranys

Mirant enrere,
tot em sembla ja distant,
s’allunyen els records
espentats per l’abstinència rutinària de contacte,
Serà cert que en aquest món abans hi havia gent?
Serà cert que els carrers estaven plens?
Serà certa la gent que em parla per videotrucades?
Seré certa jo per a ells?
No som records?
No som imaginaris?
No ha passat aquesta plaga i ha deixat desert d’humanitat el planeta?
No habitem moments del temps incomprensibles que han quedat penjats en la memòria del sistema?
No som fantasmes del passat?
No som part de l’esborrany d’una novel·la que mai s’ha publicat?
Només sé que tot sembla inversemblant,
el món és ara fantàstic, postapocalíptic,
i jo no deixe de dubtar,
cada vegada més dubtes,
cada vegada més estranys.

04/06/2020

Imatge de capçalera de Wirestock .

Alliberaments.

Il·lustració de Laura Hyde Supertramp

T’estimaràs sobre totes les coses. 
 
No diràs el nom de cap lluitadora en va. 
 
Santificaràs el vuit de Març. 
 
Honraràs la teua independència. 
 
No mataràs els desitjos. 
 
No faràs burla dels somnis. 
 
No furtaràs les il·lusions. 
 
No diràs que no pots, ho intentaràs i ho aconseguiràs. 
 
No consentiràs pensaments de culpa. 
 
No desitjaràs no ser qui ets. 
 
No arriscaràs la salut per cànons de bellesa. 
 
Estimaràs el teu cos. 
 
Escoltaràs al teu cor. 
 
No gosaràs obeir cegament. 
 
No demanaràs permís. 
 
No permetràs cap violència. 
 
Exigiràs un tracte igualitari. 
 
I el donaràs. 
 
Viuràs obertament les emocions. 
 
Agrairàs l’estima. 
 
Decidiràs com viure la teua vida. 
 
Respectaràs el teu ritme. 
 
Perdonaràs les teues errades. 
 
T’alçaràs si caus. 
 
Agrairàs cada lliçó apresa. 
 
No prejutjaràs. 
 
No negaràs el feminisme, 
 
el defensarás i el practicaràs. 
 
Et manifestaràs pels drets igualitaris. 
 
Educaràs en la igualtat. 
 
Empatitzaràs. 
 
Llegiràs, escoltaràs i miraràs les obres d’altres dones. 
 
Et nodriràs del seu coneixement. 
 
T’alliberaràs de pressió moralitzant. 
 
Et responsabilitzaràs dels teus orgasmes. 

Seràs lliure d’estimar qui vulgues. 
 
Compartiràs la teua saviesa. 
 
Animaràs a les teues germanes. 
 
Practicaràs la sororitat. 
 
T’inspiraràs en altres dones. 
 
Sobreviuràs a la foguera. 
 
Seràs lliure i compromesa. 
 
Miraràs sempre endavant. 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Maquillatge

 

És un malentés.

No volia dir això.

No és això el que volia fer.

Però ho ha fet.

Diu que no ho tornarà a fer.

I ha dut un ramell.

Està penedit.

Ha plorat.

Està patint.

I tu t’has maquillat,

i no és per a estar bonica…

 

Imatge: Xoniselfie de festes  n.2 amb filtre Cartoon de Comica. Cecília Berenguer Moragues

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Invocació III

Dones fortes, poderoses,
que pel meu món heu passat,
busque jo les vostres ombres,
les passes que s’han esborrat,
les històries silencioses,
les veus que vos van callar,
aclariu-vos fort les goles
i deixeu-vos escoltar!
El vostre esperit demane
Que m’assistisca a mi ja
musses meues, deesses,
bruixes i xafarderes,
mares, comares i mestres,
artistes, cantants, poetesses:
Vostre és el meu mirall!
Jo vos vinc a demanar:

insufleu-me de les forces
que a cap no vos van faltar,
en vosaltres tinc la guia,
el meu cor, i el meu esguard,
La meua veu serà camí
d’allò que m’aneu a inspirar.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Rebels de la paraula

Amb veus petites,
Veus que eren callades, tancades.
Encorsetades.
Vides anònimes, programades,
tancades entre parets,
i en gàbies de maternitat.
Secundàries perpètues de l’estament familiar,
cuidant de noves i velles vides,
tenint cura dels malalts.
I cuinant, i comprant i cosint i netejant.
I patint, i plorant, i parint i minvant.
Figurants de la vida, i de l’escena social,
somrient per compromís,
obligades a renunciar
a aventures i somnis,
a aspiracions i opinions.

Obligades.

A callar!

Hi ha veus, que van trobar les paraules,
el truc per desamagar,
veus que, desautoritzades
es van armar d’autoritat,
que van parlar sense demanar perdó,
permís ni conformitat,
que van cantar burlant censures,
Dones de cor rebel
que van dir les veritats.
i van exigir ser lliures, tindre drets, poder votar,
poder ser el que volgueren,
i ser considerades iguals.
Canvis van aconseguir
lletra a lletra, crit a crit,
protesta rere protesta,
i a elles hem d’agrair
el que som, el que tenim.
Hereves som de paraules
de les dones que han passat,
que van trobar el coratge
i van fer front a la por,
al rebuig i al què diran,
que van llegir i van escriure
i les hem de llegir i admirar.

Dones! alceu la veu!
No calleu! crideu ben alt!
Lluiteu i feu totes força,
que ens queda molt per guanyar!

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Ningú

No hem sigut ningú,

tan sols un apèndix d’algú altre.

No és la història

qui ens denega el dret de ser,

són ells,

sou vosaltres!

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Infern

Una mirada errant,

una cerimònia d’excuses amb un somriure perenne,

i divina sang de café descafeïnat

amb la seua Hòstia de iogurt amb cereals.

Vuit hores de dogma diàries.

Una lletania monòtona de procedirs, una missa oficinal,

com una pregària, com un ritual:

Sempre s’ha fet així, sempre, i així sempre es farà

d’un mode dolent i desfasat,

i ara, ho has de fer tot sempre,

tal com t’han manat.

Has venut la teua ànima al dimoni buròcrata,

Has venut el teu temps, i ara no et pertany,

I ara ets subsidiària d’uns esforços forçadament inútils,

d’un funcionament desmarxat i viciat.

 

Assumeix-ho, t’has condemnat!

 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Dies normals

…avui és un dia normal,
és un dia qualsevol en què, com és normal,
un home t’alça la veu,
potser per què com ets dona…

…però, és un d’eixos dies, normals,
en què un home et diu el que has de fer,
per què tu, segurament no ho saps, el que has de fer, saps?
potser no t’has enterat, tu que ets dona,
potser estàs espeseta, dona,
com que no t’has enterat, no?
potser no ho saps el que has de fer
tu? qué vas a saber…?

…i com no ets ningú, per que tu
no ets ningú, oi?
ni vas a dir res, perquè no pots dir res, dona,
doncs…un home, t’ha parlat mal,
un home t’ha tractat mal,
i ja està, no ha passat res,
perquè no passa res si un home et tracta mal,
no passa res si un home et parla mal,
no passa res si un home et diu que no t’enteres,
no passa res si un home et diu que estàs espeseta,
no passa res si et diu el que has de fer,
no passa res si un home t’alça la veu, dona,
perquè…és normal….

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera deThe Artfullmaker