No mirar al cel?
Peixera nuvolada…
Impossible!
El vent enlaira,
una estora de fulles,
es torna màgica.
Una tempesta,
rajos i trons esclaten,
el cel plora.
Del cel plou aigua
el terra s’arremulla,
el sol s’amaga.
Els núvols neden
després de la tempesta
a la peixera.
La llum esclata
en un arc de colors
rere la pluja.
S’obri la porta,
batega el cor content
la llum s’endinsa.
Renaix el sol,
paleta de colors
al teu capvespre.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
enigma menor 