A la vorera d’un camí

A la vorera d’un camí

 

A la vorera d’un camí,

ballant amb tots els vents bufons,

mestral, ponent, migjorn, garbí,

gregal, llevant, també xaloc,

de la tramuntana fugint,

encara que l’hivern no és mort

algunes som les que hem florit,

encara que no tenim nom.

Riem buscant des del matí

la calentor dels raigs del sol.

No som fragants com els alts pins,

gràcils, ni exòtiques tampoc,

qual rosa o flor del paradís,

però som lliures de debò,

l’anonimat ens fa fruir,

ningú no ens vol en un gerrò,

ens marciríem en sospirs.

Ací els núvols ens ballen l’u,

la lluna ens bressola a la nit,

ens canta molt dolces cançons

com fa la mare al nen de pit.

I l’herba ens acompanya molt,

ens envolta i ens fa d’abric,

les abelles ens fan petons,

la terra amb gran goig ens nodreix,

si hi ha sequera i res no plou

nosaltres gens de fam patim,

vivim al dia i amb ben poc,

vivim ballant, lliures gaudint

fins que se’ns apague la llum,

fins que ens ho permeta el destí.

Waterhouse-gather_ye_rosebuds-1909

Imatge de capçalera : Ophelia de John William Waterhouse

Imatge interior: Gather ye rosebuds while ye may de John William Waterhouse.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Anuncis

Feble llum de cresol

Feble llum de cresol

 

 Ets feble llum de cresol?

T’has ences als nostres cors!

I si tenebra trobem?

Sols amb oli l’espantem.

Molt pot cremar el fanal,

per molts anys ha de durar;

Negra siga la foscor,

que la flama fa claror,

forta siga la fredor,

del cresol hi haurá escalfor.

una flama titil·lant,

petita, que en el cor cap,

una flama molt vibrant,

 que viurà tots nostres anys .

 6259528b8ce4c42f455ab116b93077cb

Foto de capçalera de Ratul Upadhyay

Il·lustració de Kiran Kumar

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Soneto II

Soneto II

 

Imagen de cabecera: El Beso, Gustav Klimt

 

Amar tus ojos como el sol de primavera

mima el rostro de las flores ya nacientes;

besar tu imagen, ese rostro sonriente;

tocar tu piel en cada sueño de madera.

Tener tu voz en la memoria, como a fuego;

vivir con tu olor de salvaje libertad

embriagadora, evocador en verdad

de pasión cegadora, prendido del cabello.

Y con la niebla de tus besos fluctuantes,

sentir escalofrios en cada mañana,

beber de las estrellas el fresco rocío,

tocar el cielo con el corazón en llamas,

sentir música celestial interminable

anunciando que el amor en mí nacido.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

 

No està mal per a un diumenge!

No està mal per a un diumenge!

(Imatge de capçalera de Rosie The Riveter)

 

No està mal per a un diumenge!

Hui he volgut matinar

m’he alçat prompte, m’he vestit

i me n’he anat a caminar;

quan he tornat a casa he posat la roba a llavar,

m’he dutxat, he entrat a la cuina,

i m’he posat a guisar;

he acabat, he dinat,

i quan m’anava tombar

ha vingut el meu company

per dir-me si volía

prendre un café.

No devia…

…i jo ho sabia…

Me l’he pres!

….

Tot seguit me n’he anat

a la cuina i he pensat:

Ai! La roba no l’he estesa !

Per a demà no es secarà!

Poc despres m’he posat

una altra volta a guisar,

un bescuit, i unes llentilles

per al tuper de demà.

Una vegada tot fet

me n’he tornat al sofà,

amb l’ordinador davant,

teclejant i teclejant,

rellegint poemes nous i vellls,

en castellà, en valencià

paraules i més paraules,

fins que no me n’han sortit ja.

No em podia decidir,

he començat a mirar

quina ilustració triar.

Per a aquest poema… no se…

Quina és la que m’agrada?

Aquesta, aquella…ja està!

i finalment a mitjanit

he acabat de publicar

i ara…me’n vaig a dormir!

( si és que puc, sinó… a somiar)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Conjur

Conjur

 

(Imatge de capçalera d’ AinuLaire)

El teu nom escric, lletra a lletra,

suaument a voltes, perfilant-lo,

acaronant el paper, molt tendrament;

ferotgement a voltes, arrapant-lo,

esguellant el paper amb força,

desesperadament.

Paraula! Dones a tot forma!

Eina de la religió,

himne de la llibertat,

força de la voluntat,

arma de la informació,

baluard de la història,

forma del pensament.

Màgia de la paraula,

et farà ser a prop meu?

Encís d’amor, a cada lletra

 un pensament, un desig,

l’anhel de tindre’t present.

Lletra, paraula, ploma, tinta, paper,

cap beuratge ni ungüent, cap vareta,

cap conjur té més poder.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Soneto I

Soneto I

 

Imagen de cabecera de Ary Scheffer

Algunos sonetos tengo guardados, polvorientos, arrugados, en papel viejo del que huele a sabio. Hoy, a este, lo he rescatado.

 

I

La luna de su lóbrego semblante

emana su pesar estremecido

en acerbos, más discretos bramidos

tras su áureos ojos centelleantes.

.

Olas, contra Eolo, pugnan constantes,

de violáceo color oscurecido,

color de ilusión, el pensar prohibido,

que muere de dolor en un instante.

.

Diamantes de opalinos ojos brotan,

Ya cetrino, su amor aceitunado,

fina lacio, cual flor, sin alimento

.

mas que el preciado amor del ser amado

y en su debilitado abrazo flota

su cuerpo y se despide con lamentos.

 

 

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

 

si eixos ulls saberen composar…

si eixos ulls saberen composar…

Imatge de capçalera de Paula Bonet

Eixos pits mereixen un poema,

em dius a boca de canó,

sense vindre al cas.

Se m’encenen les galtes

mentre esquive els teus ulls.

Si eixos ulls saberen composar…

T’he vist mirar-los abans,

dissimuladament, o sense dissimul,

embadalit, m’has parlat

sense mirar-me,

mentre jo em perdia en els teus ulls

aprofitant que tu

et perdies en els meus pits.

Avui vaig escotada

i em mires als ulls

i em parles dels pits

i jo mor de vergonya,

tu creus que és pel que dius,

jo sé que és per que m’has vist,

mirar, dins teu,

cercar-te,

i m’has trobat,

i has eixit de sobte

i m’has donat un esglai.

Eixos pits mereixen un poema,

si eixos ulls saberen composar…

eixos ulls…

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons