T’has quedat a casa,
forçosament, t’han obligat,
potser tens por,
potser tens temps a aprofitar,
potser el temps és un regal
per a estar amb els teus,
o per a aprendre a estar amb tu mateix.
Potser la teua llista va minvant:
això estava trencat, ho has arreglat;
has rescatat receptes que no feies;
i n’has apuntat de noves per provar;
has netejat i organitzat la teua vida,
buscant més fem per a poder tirar;
has descansat, has fet la migdiada,
i t’has posat a fer esport.
Vespres de cine i sèries, nits de teatre,
concerts en vídeo i nous documentals,
jocs en línia, de taula o de cartes,
devores versos i novel·les al sofà,
amb tot això ocupes les hores
que potser no pots passar somiant.
Has tret els records dels calaixos,
llegeixes fins i tot les instruccions,
i mentrestant, la quarantena va allargant-se,
et falten amistats i familiars,
i trobes temps per a tornar a enamorar-te,
si tens a qui estimaves al costat,
o has fet tantes videotrucades,
que ja ni gastes el whatsapp,
i promets celebrar dues mil vint voltes,
quan tornes a poder eixir al sol.
Mentrestant a fora,
vinguda és ja la dolça primavera,
sense vergonya trauen el cap les flors,
Mentrestant, a fora, respira a fons la terra
i els animals salvatges celebren fora dels seus caus.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
enigma menor 
Que aburricio, quina tranquilitat, quina por, pareix una senyal, un castic per algo que en fet mal, quina poca memoria, pensavem que no se acavaria mai, Alejandro ya eu dia Que dure Juanito. ara es cuan veigem la vida que teniem, la llum, la llibertat el ya eu fare, inventanmos escenaris, pa uns tornara, pa altres sera tot nou, tal volta fea falta que veigerem la realitat, pot ser que porte una crisis de fe, que parlem an qui tenim dins, que perguem la por, que no deixem mai de voler.
M'agradaM'agrada