No mirar al cel?

Peixera nuvolada…

Impossible!

El vent enlaira,

una estora de fulles,

es torna màgica.

Una tempesta,

rajos i trons esclaten,

el cel plora.

Del cel plou aigua

el terra s’arremulla,

el sol s’amaga.

Els núvols neden

després de la tempesta

a la peixera.

La llum  esclata

en un arc de colors

rere la pluja.

S’obri la porta,

batega el cor content

la llum s’endinsa.

Renaix el sol,

paleta de colors

al teu capvespre.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

2 thoughts on “Pluja en Haikus

  1. De xicotet record les tempestes de vesprada, era primavera estiu, la tempesta vènia lentament per la Solana, arribava fins damunt de nosaltres, llampec i gotes quasi sempre grans que donaven pas a la pluja abundant, canviava l’ambient, olor de pluja i camp, sembla que ha passat molt de temps.

    M'agrada

    1. A mi les tempestes em porten al final dels estius de la meua infantesa, als últims dies de vacances al Quisi, les primeres frescors, a l’olor de terra mullada i fang, als camins i a la recerca de xones, als bancals molls i al barranc ple d’aigua, un paisatge pròxim a canviar. Gràcies per compartir els teus pensaments Juan Antonio. Salut!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s