A prop del vent que se sent,
a la tardor i a l’hivern,
hi ha una cantonada buida, solitària,
on es corba el temps,
i passes pels records, et porta veus;
ara és ahir,
fa una estona era anys enrere.

De sobte sent un sospir,
no sé si teu, meu,
Serà present?
Serà passat
Serà ara?
Serà que tu l’hauràs notat?
Ha sigut tan sobtat i inesperat…

Gire la cantonada, i el vent em tira els cabells a la cara.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de Capçalera de http://www.pexels.com

Anuncis

3 thoughts on “Sospirs de vent

  1. el vent sempre el vent, inesperat, amic, cruel, acompanyant en nits de soledat, sempre el vent diu portes i finestres, sorollós, sempre el vent, acompanyant fidel, encén i apaga, sempre amb nosaltres, amic de les ones, obrint cels foscos, deixant veure’ns la llum, incitant sempre a seguir, sempre el vent.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s