No hem sigut ningú,
tan sols un apèndix d’algú altre.
No és la història
qui ens denega el dret de ser,
són ells,
sou vosaltres!
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
Anuncis
No hem sigut ningú,
tan sols un apèndix d’algú altre.
No és la història
qui ens denega el dret de ser,
són ells,
sou vosaltres!
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
molt seriosa la teua proposta, culpar a ells o a vosaltres, tots dins d’un sac, algú pugues no entendre-ho, hi ha molt per aconseguir
M'agradaM'agrada
Hola Juan Antonio, ser dóna és difícil, sempre ho ha sigut, i encara que al nostre temps i a la nostra terra ja no ho és tant, encara queda molt de camí per recórrer i sempre que mirem enrere trobem coses que s’han de refer o desdir per a fer justícia amb les dones del passat, la història de la humanitat és en un alt percentatge la història dels homes, i això cal canviar-ho, cal reconéixer el paper de cadascú i el valor de cada aportació. Gràcies per la reflexió!
M'agradaM'agrada
Bon dia enigmamenor!!
Et felicito pel teu web. No voldria equivocar-me però sembla ser un web petit però digne i en certa manera atractiu. Felicitats.
En quan a l’article, ser un apèndix NO ÉS EXACTAMENT ser res, però sí que és ser una cosa insatisfactòria. Insatisfactòria entre altres per a mi. En fi, què hi farem. Vull suposar que no serem un apèndix tota l’eternitat o tot el temps durant el qual existim…
T’animo a seguir endavant amb la teva lluita.
Una abraçada d’Unicorn Gris, l’alias de Marc Corbera i l’escriptor de Lletra Perenne.
Cuida’t molt!! A reveure!!
M'agradaM'agrada
Hola Marc! No podem ser res, si som, som alguna cosa, però hi ha dones fortes, valentes i emprenedores que fins i tot prenent les rendes d’un negoci no podien ser algú per si mateixes, sols eren algú en relació a un home, la vídua de, la filla de, per això no hem sigut ningú, sols un apèndix d’algú altre, s’ha silenciat que la dona ha estat al front, fins i tot després de mort l’home, elles continuaven sent per ells, i no per elles mateixes. A mi adonar-me d’aquestes injustícies em fa parir versos airats, hi ha molt que no s’ha reconegut, i molt que es perdrà en un oblit causat per el silenci forçat de la societat a la figura de la dona al llarg de la història. Gràcies per la visita i el comentari, és fantàstic rebre les impresions i poder comentar!
M'agradaM'agrada
Una reflexió molt directa i amb molta força. Tots som iguals i amb les teues paraules fas molta raó per a descriure’s i que sigueu més fortes.
M'agradaM'agrada
Hola de nou Rafael, certament les dones hem estat a l’ombra de la història en totes les seves vessants, és hora de eixir a la llum. Salutacions!
M'agradaM'agrada