Una mirada errant,

una cerimònia d’excuses amb un somriure perenne,

i divina sang de café descafeïnat

amb la seua Hòstia de iogurt amb cereals.

Vuit hores de dogma diàries.

Una lletania monòtona de procedirs, una missa oficinal,

com una pregària, com un ritual:

Sempre s’ha fet així, sempre, i així sempre es farà

d’un mode dolent i desfasat,

i ara, ho has de fer tot sempre,

tal com t’han manat.

Has venut la teua ànima al dimoni buròcrata,

Has venut el teu temps, i ara no et pertany,

I ara ets subsidiària d’uns esforços forçadament inútils,

d’un funcionament desmarxat i viciat.

 

Assumeix-ho, t’has condemnat!

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

 

Anuncis

4 thoughts on “Infern

  1. rutina, obligació, devoció, treball, fins i tot l’amor,,,,,,,,,,porta un receptari, el costum és la meua guia i el meu foc, estar lliure implica una altra dimensió altres valors potser pocs coneguts, a voltes en somni, comencem rient-nos de nosaltres mateixos……..

    Liked by 1 person

    1. La rutina ens dóna una estabilitat i un ritme, però hi han vegades que ens fa sentir esclavitzats, ridículs i distorsionats en aquelles coses que no podem decidir ni canviar nosaltres i que poc a poc s’han anat tornant absurdes. Tots aquells que tenim un temps buròcrata diari ens hem sentit sovint així, impotents amb l’absurd dels protocols de paperassa. Però sempre tenim espais propis on som lliures, on podem fer les coses que volem i com volem.
      Gràcies per compartir les teues impresions, una abraçada Juan Antonio.

      M'agrada

      1. Bona reflexió, enigmamenor. Sí, la rutina a vegades és bona però no sempre. Sobretot quan formem part d’un país dependent (dependent, no independent). En fi, què hi farem. Passa un bon dia.

        Liked by 1 person

  2. Hola Marc! Tots aspirem a canvis que signifiquen millores, en les nostres vides o en el nostre entorn, i a vegades ens veiem xuclats pel corrent d’aquestos protocols rutinaris que no depenen de nosaltres. Què hi farem? Jo faig meu tot el temps que puc, per a gaudir-lo com vull, i les altres coses són més dif8cils fer-les canviar però, sempre hi ha més gent que vol el canvi i entre tots la tasca es torna menys pesada no? Doncs a lluitar pel canvi, i a no permetre que la rutina ens tanque en una gàbia de costums passades. Bon cap de setmana!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s