…avui és un dia normal,
és un dia qualsevol en què, com és normal,
un home t’alça la veu,
potser per què com ets dona…

…però, és un d’eixos dies, normals,
en què un home et diu el que has de fer,
per què tu, segurament no ho saps, el que has de fer, saps?
potser no t’has enterat, tu que ets dona,
potser estàs espeseta, dona,
com que no t’has enterat, no?
potser no ho saps el que has de fer
tu? qué vas a saber…?

…i com no ets ningú, per que tu
no ets ningú, oi?
ni vas a dir res, perquè no pots dir res, dona,
doncs…un home, t’ha parlat mal,
un home t’ha tractat mal,
i ja està, no ha passat res,
perquè no passa res si un home et tracta mal,
no passa res si un home et parla mal,
no passa res si un home et diu que no t’enteres,
no passa res si un home et diu que estàs espeseta,
no passa res si et diu el que has de fer,
no passa res si un home t’alça la veu, dona,
perquè…és normal….

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera deThe Artfullmaker

Anuncis

2 thoughts on “Dies normals

  1. Vaig mirar cap al cel
    L’aire estava quiet, però totes les fulles estaven caent
    Pots dir-me perquè?

    Bé, simplement no sé el motiu
    No es que dir
    Sembla un dia normal
    I he de viure la meua pròpia vida
    No puc perdre el temps
    Perquè tens coses rares en la teua ment

    Bé, sent que cada minut està perdut
    La meua vida és irreal
    I de totes maneres, supose que no estic qualificat
    Almenys per què … així és com em sent, ens porta, ens deixa, és bonic estar veient passar el temps, *sensacion eterna, veure al temps veure’ns passar, un somni sense final, el teu i jo, nosaltres i vosaltres..

    Liked by 1 person

    1. Gràcies per compartir els teus pensaments ací, m’emociona per que una de les meues raons per a obrir aquesta finestra al mon era precisament deixar-me veure de més a prop, per que moltes voltes tinc sensacions que em sorprenen i em fan sentir extranya i al final, en eixes coses ens trobem molts de nosaltres, no? Veure que en eixes solituds de l’ànima hi ha altres ajuda precisament a fer el que faig ací, jo ho comparteisc per que hi necessite, i alhora crec que a altres vos pot vindre bé també. Gràcies de nou per les teues lectures fidels i els teus comentaris, una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s