Algunes voltes vols desaparéixer.
Algunes voltes, encara que no ho penses,
encara que no ho desitges,
desapareixes,
et desdibuixes,
et desfàs en l’aire,
et dissols en un silenci.
Algunes voltes et tornes part del mobiliari,
ningú no se n’adona,
no et miren,
no et veuen,
no et paren atenció.
Algunes voltes, encara que desapareixes,
saps que estàs
per què ho sents i et sents com un gerró,
immòbil i etern,
com una planta d’interior
oblidada en un racó,
veient-ho tot,
encara que no t’importe.
Imatge: Andrés Kal
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
enigma menor 
Brutal!! Així és totalment…
M'agradaLiked by 1 person
Si, extrany i normal alhora. Besadeta Vane!
M'agradaM'agrada
si, motiu rar arribar a ser, no arribar, desaparèixer però seguir estant, estar havent desaparegut, l’estat emocional ens porta, ens deixa, és bonic estar veient passar el temps, *sensacion eterna, veure al temps veure’ns passar, un somni sense final
M'agradaM'agrada
És bonic, però és extrany a voltes, per què a voltes et sents aliè a les vivències, com si foren teues pero sense tu, encara que estàs ahi et sents absent, o voldries no estar ahi, o no estar aleshores. Gràcies per llegir i comentar Juan Antonio!
M'agradaM'agrada
Sí, coses que passen… Un petonet, enigmamenor, passa una bona tarda.
M'agradaLiked by 1 person