Me’n vaig a passejar,
t’ho dic només entres a casa,
i em renyes,
sempre me’n vaig
quan vas a fer una altra cosa.
No fuig de tu,
ni dels teus costums oberts al públic,
els meus són íntims, privats,
no vull gent en ells,
no vull preguntes.
Però ací estic, esperant-te
m’he quedat i et sorprén.
Vull que sàpies que no m’amague,
vull que vingues i passeges,
vull que ho veges.
Te’n vens.
Caminar amb tu és estrany,
sempre ho faig sola,
tu m’agafes de la mà.
I xarres.
Al poquet xiules,
i jo de sobte em pare
mirant les flors de la vorera,
ensumant l’olor de l’herba;
trenque i m’assec
I mire.
El cel, la terra, l’horitzó,
les pinzellades del capvespre,
la mutant paleta de colors.
I parle.
Et dic que a voltes mire la llum
des de darrere de les fulles,
l’ombra que es mou sobre el paper;
parle del llibre de poemes,
sempre que passege se’n ve;
del verd de l’arbre, el de l’herba,
la rebel·lia de les flors anònimes,
la forma canviant dels núvols,
els colors que pinten la vesprada,
el vol dels pardals,
la forma de les branques;
et dic que a voltes em lleve els cristalls
i mire,
amb els meus ulls imperfectes,
que allunyen la mirada de les coses,
que ho esborronen,
que desdibuixen,
que ho barregen tot.
Els tanque a voltes,
i escolte i olore i sent:
ocells, aigua, motors llunyans
veus i rimes, passes i vent,
sorolls urbans, gent.
I mai no em farte,
si m’omplin les emocions,
tinc dues opcions:
llegir poesia, o escriure’n.
Somrius,
creient que has descobert un món: el meu,
que ací és on neixen les paraules, els secrets.
I calles.
I mentre escric em mires en silenci,
i em beses, sobtadament,
i poses l’ultima paraula a la vesprada,
al poema, al dia, al jorn,
amb un petó.
Imatge de capçalera de Visa Bertomeu.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
enigma menor 
Molt bonica poesía, 354 paraules entrellaçades que conviden a disfrutar de les xicotetes coses que tenim a mà tots els dies i que a vegades no veem!
M'agradaLiked by 1 person
Hola Visa! La veritat és que el meu xicotet univers poètic s’assenta molt sobre petites coses, detalls furtius que a vegades se’ns escapen i que sovint són molt importants; quan els mire més detingudament els envolte amb poesia. Gracietes per la visita, el comentari i la imatge, mira que en tens de xules, eixa la recordava i sabia que tenia un esborrany per ahí que era per a ella. 😉
M'agradaM'agrada
Eixir a passejar, costum, esport…………deixar a casa tot, quedar en blanc, xopar-te de l’olor a ruixe, voler solcar els núvols, mes que esforce plaure acabar el recorregut i tornar a començar………
M'agradaLiked by 1 person
Exacte, el passeig és un moment idoni per deixar-se emportar per sensacions, pensaments i parar-se a observar les coses que tots els dies veiem però quasi mai mirem. Gràcies per comentar Juan Antonio!
M'agradaM'agrada