Veniu mi, mestres de lletres!

Veniu, rapsodes, poetes!

Les muses ens envolten

marmolen  als oits,

deixeu que les seues veus

vos ompliguen el pit;

canteu, rigau,  beveu,

escriviu, viviu, sentiu,

gaudim tots de la joia,

dels versos que han de sorgir!

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Imatge de capçalera del Sarcòfag de le Muses, Viena. 

Anuncis

2 thoughts on “Invocació II

  1. sembla una trucada per a seguir creixent, aconseguir mes *inspiracion, mes vida, bella sol·licitud, benvinguda siga *tambien la *inspiracion a escriure, llegir, és una bona forma de seguir amb la vida, créixer, estimar………….

    Liked by 1 person

  2. Ho és, els antics pensaven que els coneixements del poeta era quasi adivinació, venia de la ma dels deus i les muses que l’inspiraven, i era prou habitual començar l’obra amb una invocació com a prec, i alhora reconeixent i agraint eixa ajuda. A L’Eneida: Musa, mihi causas memora; a La Ilíada :Canta, deessa funesta, la còlera d’Aquiles. Poser avuí no estan vigents les antigues creences, però a vegades la inspiració sembla tenir voluntat pròpia. Gràcies per la lectura i per compartir les teues impressions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s