De l’espera més enllà

ja comence a sospitar,

que si no ets no estaràs:

No has vingut, ja no vindràs.

Tres cubates han passat

gola avall, i estic bufat,

ja té igual, ja res no importa.

El meu cos demana afecte,

l’emborratxe per callar-lo,

i a trenc d’alba m’arrossegue

vençut , sota els llençols, K.O.,

pudint a tabac i alcohol.

No vull, no, vull resistir,

però, aquest desig em pot,

m’empeny i em demana a crits,

dels meus dits un trist consol,

i allà van, a consolar-me.

M’estremeix i plore i rabie,

pensant en la blancor nua

de la pitrera, en el tacte:

suau, grossa i rodona, crua,

em llepe els llavis tastant-te,

imagine el teu cos, sua,

m’imagine en tu, cavalque, …

…dins…damunt…palpant…mullant…

el teu cos calent i blanc,

ni que siga en els teus somnis,

potser ens veurem somiant,

potser ho farem somiant .

M’adorm amb la ma mullada,

la llavor malbaratada,

esperant  veure’t demà:

Trobem-nos i revengem-nos,

que hui hem patit molta fam!

Et pense menjar els pits

et pense fer estremir,

i tu  menjaràs amb deler,

el meu plaer tot sencer,

si et trobe vas a patir

sobredosi de plaer!

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons

Imatge de capçalera de Samarel

 Recomane escoltaSkin on Skin

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s