De refiló va mirar la canya i el fil, no hi havia moviment, tampoc no li importava gaire, tot i que era hivern el dia era càlid, no feia gens de vent i el sol lluïa amb força i l’aire portava olor d’herba fresca, i era el moment perfecte per a una migdiada, va cloure els ulls i es va visualitzar a si mateixa allà girada, deixant passar la vesprada remolejant, sense pressa ni perill. Era una cosa que de tant en tant havia de fer. Va sentir un xapoteig i va obrir els ulls incorporant-se. Havia picat, va agafar la canya y va començar a treure el fil a poc a poc, calculant, i al cap d’una estona tenia una truita esvarant-se-li pels dits. Va obrir la cistella i va deixar la nova captura i va preparar la canya per a llençar-la de nou, tenia més que de sobra per al sopar de hui, però estava fent una bona vesprada i estava tenint sort i una de les maneres que un mitgerol podia passar la vesprada més feliçment era pescant.
Quan tornés a casa potser visitaria la vella Molly i dur-li un parell de peces grosses, la dona feia anys que patia de les cames i només entrava la tardor deixava d’eixir del poble, no feia grans passejades, no se sentia gaire segura pels camins. Tampoc no li quedaven descendents directes al poble, s’havien mogut a Hobbiton i els veïns se’n feien càrrec d’ella. L’Ivy no estava quasi mai a casa, però ara era allà per uns temps, volia cel·lebrar les festes d’hivern i mentre hi era a Cavada Gran n’estava ben pendent. La vella Molly li agraïa els regals: verdures dels hortets, peixos, conills, pollastrets, bolets i rovellons. No li faltava res per dur l’alimentació fresca, sortida, suculenta i freqüent que acostumaven a tindre els mitgerols, i les estones de xerrada els hi feien bé totes dues, l’Ivy i la Molly.
L’Ivy estava contenta, enguany al tornar al poble havia estat preguntant, mirant i comparant; volia desempallegar-se de la petita casa on vivia, ja li faltava el lloc, i havia buscat una casa més gran, un nou forat a un turó amb cuina i uns quants rebosts, celler, saló amb biblioteca, habitacions per a allotjar als convidats….no era un gran smial, però no li faltaria lloc i podria exposar tots els objectes interessants que havia anat adquirint en les seues aventures i viatges: quadres, trofeus, mapes, gerrons, estores, mobles d’estils extravagants, llibres en llengües estranyes, receptaris, vestits a l’estil humà, èlfic o dels nans, algunes joies, un món d’objectes curiosos que no acostumaven a veure’s per la Comarca.

Als mitgerols els agradava tota classe de coses, eren aficionats a la pesca, a l’hort, a la cervesa, la rissa, la festa, la gent, a col·leccionar objectes curiosos i a presumir prou de tot. Els viatges havien fet l’Ivy guanyar una col·lecció prou interessant per als seus veïns de Cavada Gran, i ara que s’havia traslladat a una nova llar més gran i que estava decorant-la amb tota la seua col·lecció, s’esperaven fer una gran festa d’inauguració, tots durien regals: alguns portarien licor casolans, altres pastissos i plats típics de la comarca, molts esperaven també tastar les delicioses receptes de terres llunyanes que l’Ivy anava preparar; regals, per a agraïr la festa i donar la benvinguda, tal volta no una benvinguda definitiva, perquè l’Ivy, passat un temps sempre acabava tenint el desig de marxar lluny, buscant aventures noves, aconseguint nous trofeus, fent nous amics, i enyorant el forat hobbit, la petita llar de foc, les confortables flassades del llit i les lluminoses nits estelades de la Comarca.

Hi havia quelcom romàntic a ser lluny de casa, l’enyor la feia estimar la terra com si fos més seua que de ningú, somiava els arbres més verds, els rierols amb l’aigua més clara, les truites eren més grosses als seus records, que quan tornava, i per a la seua pipa sempre tenia més herba de la que podia fumar. No era estrany en acabar el jorn que és posàs al costat del foc, de qualsevol taverna, o al campament, amb la pipa a la boca, encara que no li quedara ni una trista fulla d’herba pipera.

Però quan estava a casa, a la Comarca, després de passar uns dies de festa amb els amics de sempre, de córrer tots els pobles i gaudir de les seues festes i tastar la cervesa, sempre estava buscant ocupacions, i sovint les ocupacions l’anaven a buscar a ella.

Però no avui, avui passaria la vesprada pescant, gitada a la gesta, gaudint de l’aire perfumat de verd i del càlid sòl de la comarca, fumant herba per a pipa, i en tornar a casa, li portaria les dues truites més grosses a la vella Molly. Una vesprada molt hobbit.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s